Projectes Finals de Carrera, curs 2016-2017

Us presentem quatre treballs de PFC iniciats al taller temàtic, als barris de Vallcarca i del Poblenou.

El passat 15 de juny es van realitzar les presentacions finals dels projectes desenvolupats durant el Taller Habitatge i Rehabilitació. Us deixem amb una selecció de documents dels treballs presentats.

Volem aprofitar per felicitar als estudiants pel seu esforç i dedicació, i donar les gràcies a totes els professors convidats per venir.

Eva Garcia. Representació a mà de l’estat acual del lloc on es desenvolupa el projecte.

Eva Garcia presentant el seu projecte. Els convidats, d’esquerra a dreta: Carles Enrich, Jordi Maristany, Toni Ramon, Felix Arranz, Francesc Pla i Eva Prats.

Eva Garcia. Perspectiva de l’espai de trobada.

Emiliano López és arquitecte per l’ETSAV i comparteix estudi des de l’any 2001 amb Mónica Rivera. L’any 1999 va obtenir el Màster d’Arquitectura per la Harvard University Graduate School of Design i l’any 2012 obté el títol de Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. És professor de l’ETSAV des de l’any 1996 i ha impartit classes a la Universitat Rovira i Virgili, a la UIC, a la Universitat de Calgary (Canadà) i actualment és professor convidat a la Washington University a St. Louis (EEUU).

El passat dijous 27 d’abril vam poder gaudir d’una conferència a càrrec d’Emiliano López, on ens va portar sis projectes que formen part de la trajectòria de l’estudi Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos.

Emiliano López inicia la seva xerrada mostrant-nos sis seccions constructives de cada un dels projectes, on es poden veure els materials i solucions diferents que s’han adoptat en cada un dels casos, que de vegades són fruit de requeriments dels clients o que han aparegut en estadis més avançats del projecte.

Planta del projecte.

Eva Serrats i Francesc Pla es van conèixer estudiant arquitectura. En Francesc ha estat durant més de vint anys la P de BOPBAA, estudi d’arquitectura caracteritzat per obrir el camp de joc de les especialitzacions d’un arquitecte. L’Eva ha practicat oficis diversos en camps com la fotografia, el cine, la creació d’esdeveniments, projectes culturals, pedagògics i activismes. D’aquest recorregut en paral·lel conserven la inquietud per la pluralitat de formats i interessos. Des de fa tres anys convergeixen en un projecte comú a La Floresta, on s’impliquen en la creació de la Plataforma veïnal local, que vehicula els impulsos de millora del barri existent.

La seva metodologia d’assaig, atenta a les oportunitats d’escalabilitat i replicabilitat dels projectes, està present en propostes com Assaig General, simulacre de comportament sostenible a escala urbana realitzat pel FAD, o Trans: Besòs, acció de comunicació i posada en valor del territori fluvial que desenvolupen per al Consorci d’ajuntaments que comparteixen responsabilitat sobre el territori mancomunat de la desembocadura del riu Besòs.

Francesc Pla i Eva Serrats inicien la seva xerrada introduint-nos a Arrels Fundació, una organització que porta gairebé 30 anys acompanyant a les persones sense llar cap al camí de l’autonomia, oferint allotjament, alimentació, i atenció social i sanitària. La situació actual a Barcelona és d’unes 3000 persones sense llar, de les quals 900 dormen al carrer. El perfil habitual de les persones sense llar sol ser un home (només un 10% són dones) d’entre uns 26 i 45 anys d’edat.

Perfil habitual de les persones sense llar.

Dijous passat vam realitzar una correcció conjunta amb els alumnes de Projecte Final de Grau. Creiem que aquestes presentacions són importants perquè es produeix un intercanvi de coneixements, mètodes de representació i idees entre alumnes de 5è i 6è que permet nodrir els projectes d’ambdos cursos.

A continuació us dexiem un recull de fotografies de la sessió.

Preparació de l’aula, penjada de documents.

Maquetes a lloc i primers comentaris.

Ivan Alcázar és arquitecte per l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona. Actualment està escrivint la seva tesi doctoral sobre vincles entre espais escènics reutilitzables i espais nous, de la que Antoni Ramon n’és el tutor. És crític de teatre, d’arquitectura i d’urbanisme i col·laborador de l’Observatori d’Espais Escènics.

Ivan Alcázar inicia la seva xerrada mostrant-nos una imatge que va recuperar de l’arxiu històric dels Lluïsos de Gràcia, on es veu en primer pla l’apuntador d’una obra teatral i la successió dels espais i compartimentacions que es van generant al voltant d’ell. Aquesta és la primera imatge que veiem de l’arquitectura com a artefacte posada dins d’un espai major.

Successió d’espais. Des de l’espai de l’apuntador fins a la caixa escènica.

Seguidament, veiem la posada en escena de l’obra dirigida per Àlex Ollé, Quartett, on de nou, veiem un artefacte dins d’un altre artefacte però que en aquest cas es tracta d’una caixa minimalista dins de l’espai d’or i vellut del Liceu.

Viatge d’estudis a Berlín (del 24 al 28 de gener de 2017)

Aquest viatge d’estudis té com a punt de partida la relació que hi ha entre la ciutat escollida per fer el viatge i la zona de Barcelona en la que treballem, el barri de Poblenou, des del punt de vista de la estructura urbana i social: antics edificis industrials abandonats, carrers que perden la seva continuïtat, parcel·les completament buides fruit de l’enderroc d’antigues naus, un territori que presenta una forta discontinuïtat entre trames.

Berlín, per la seva part, ha patit un procés similar al del Poblenou però amb una escala i en un període completament diferents. En el seu cas, va veure com la major part de la seva extensió era arrasada pels efectes de la guerra i com posteriorment era sumida a una progressiva decadència arran de la ciutat dividida.

Durant el viatge hem tingut l’oportunitat d’observar com aquests nuclis urbans que van sofrir una major pèrdua i destrucció van ser capaços de reconstruir-se i renéixer gràcies a iniciatives com l’IBA Alt i la Interbau del 57. També hem fet un recorregut pel mapa teatral de la ciutat i hem visitat, precisament, 3 projectes fruits d’una reconversió d’infraestructures que es trobaven en un alt estat de decadència i se’ls hi va atorgar un nou ús.

Xavier Bustos és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i professor de La Salle Tarragona (URL). És soci fundador d’XNF Arquitectes i ha sigut comissari d’un gran nombre d’exposicions dedicades a l’habitatge social i cooperatiu, tant a Catalunya com a Suïssa.

La conferència que ens fa Xavier Bustos consisteix en un recorregut sobre diferents propostes d’habitatge col·lectiu en dues de les ciutats principals de Suïssa, Ginebra i Zuric.

Suïssa és un dels països europeus amb més experiència en el camp dels habitatges socials cooperatius, amb molts anys d’experiència a les seves esquenes, fet que ha modelat i caracteritzat significativament les situacions d’habitatge més habituals en aquest país.

Cal remarcar també que el règim de funcionament de les cooperatives suïsses són la base de l’habitatge col·lectiu. Per tal de poder optar al lloguer d’un habitatge d’aquestes característiques, cal haver-se afiliat prèviament a una cooperativa (que dependrà del rang en el que es trobi aquesta però que soldrà rondar els 50000 francs suïssos).

Després d’una primera aproximació al lloc mitjançant les cartografies i les diferents conferències del taller, visitem el barri per conèixer els seus habitants, els seus veïns. Conversar amb ells sobre la realitat en la que viuen, afegeix informació que queda enregistrada mitjançant diversos documents.

Plànol on es mostren els àmbits d’entrevistes dels grups del Taller.

L’exercici es realitza en grups de tres estudiants, cada grup escull una zona del barri (al plànol es veuen diferents àmbits, cadascun amb un color diferent). Els estudiants realitzen diverses entrevistes al seu àmbit, al qual van en diferents hores per tal d’aconseguir parlar amb diversos perfils del Poblenou. Aquest procés dura una setmana, després de la qual presenten el material realitzat a partir de les converses amb els veïns, representant les conclusions en formats de plànols, collages i vídeos.

Zaida Muxí és arquitecta i urbanista, doctora per l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i professora de l’ETSAB. És codirectora junt a Josep Maria Muntaner del Màster Laboratori de l’habitatge del Segle XXI de la UPC. Des de juliol de 2015 és Directora d’Urbanisme, Habitatge, Mediambient, Ecologia Urbana, Espai Públic, Via Pública i Civisme de Santa Coloma de Gramenet.

Zaida Muxí comença la seva conferència explicant-nos que els primers exemples que escoltem d’habitatge comunitari són aquells relacionats amb les experiències soviètiques, però l’habitatge comunitari no recull només aquests exemples sinó que hi ha una genealogia, ja que no hi ha una línea que serveixi per tothom.

Apunta que no sempre hem viscut com ho fem avui en dia, on observa una distinció molt clara entre el treball productiu i el reproductiu. Per tant, no sempre ha existit la separació entre casa i taller, en aquest sentit ens parla de les cases gremials, en les quals trobem espais domèstics de poca definició funcional. Ens explica que a l’any 1300 la taille parisina registra un total de 200 oficis; de tots ells, entre 80 i 90 permetien ambdós sexes i 12 eren exclusivament femenins. Sota la protecció dels gremis entre els segles XII i XVII les dones van tenir oportunitats úniques de rang, sobre certa seguretat econòmica així com participar en els oficis dels seus marits.

A la imatge, diferents funcions de comerç, treball i tenir cura al mateix temps.

La separació entre el treball productiu i el reproductiu vindrà amb la Revolució Industrial. Zaida Muxí ens mostra dos imatges de Peter de Hooch en les quals observem aquesta nova divisió que es produeix entre el dintre i fóra dels habitatges. Observem com en l’espai interior apareix el treball femení invisible, no reconegut i tampoc remunerat. És la finestra la que separa aquest món íntim d’un exterior que és tot el contrari: masculí, reconegut i remunerat.