La conferència comença amb una breu introducció de Toni Ramon. Núria Benach treballa al Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, dins el grup de recerca GR (Espais Crítics). El tema de ponència: els territoris i els seus processos de transformació – Geografia humana i planejament urbà.

EL REPTE D’ESTUDIAR LA CIUTAT

Comença la xerrada fent una crítica a la forma en que les diferents disciplines hem mirat la ciutat al llarg del temps, centrant-nos només en l’àmbit d’allò construït. Segons ella, en una ciutat hi ha molt més que edificis i infraestructures: la vida de les persones i éssers que hi viuen, i tot el seu entorn. Sempre s’ha parlat d’ordenar el desordre quan s’ha volgut actuar en una ciutat, però realment és molt probable que aquest desordre formi part de la vida urbana. Per tant, Núria Benach ens introdueix a l’abordament de la ciutat com una cosa molt més complexa.

Núria Benach és professora de geografia humana a la Universitat de Barcelona. Està interessada en les noves tendències de pensament geogràfic, els discursos sobre les transformacions urbanes i la construcció socioespacial de la diversitat. Ha investigat sobre les representacions urbanes en períodes d’intensa transformació, com els canvis de Barcelona durant els Jocs Olímpics, els canvis derivats de l’arribada d’onades migratòries o l’impacte del turisme urbà massiu.

 

La geògrafa humana i professora de la Universitat de Barcelona Núria Benach comença la seva xerrada destacant els interessos que té pels estudiants del taller el fet de treballar al barri de Vallcarca: “Es tracta d’un sector en transformació, un sector urbà estrany, dels més desgraciats de Barcelona”, afirma. Fa referència a l’obsolència programada, i compara, d’aquesta manera, les impressores amb la degradació i l’obsolescència del barri. Defineix també dos sectors, el primer, l’àrea no afectada pel pla urbanístic, que es transforma substituint les torres per habitatges d’aspecte modest i el teixit comercial es modernitza, i l’àrea afectada, condemnada a la degradació.

La Núria ens descriu el barri d’una manera molt propera, per ella és un espai viscut. Parla de carrers, de carrers que feien por i altres records de petita, però amb una mirada crítica i analítica. Explica que l’orografia és el que determina la vida a Vallcarca, que la Riera és l’element estructurador, i és per això que aquesta esdevé l’espai més simbòlic d’aquest barri encaixonat. D’aquí mostra el plànol de la xarxa hidrogràfica de Barcelona de Pau Vila i cita el llibre “Tots els barris de Barcelona” de Jaume Fabre i J. Mª Huertas. Fent referència a la topografia, menciona el pont, element que va permetre comunicar les dues vessants de la vall incomunicades, i les escales, un altre dels trets característics del barri, posant com a exemple les de la Baixada Briz, el Passatge Farigola i la Baixada de la Glòria. Destaca, també, la importància que té la Plaça Lesseps pel barri, tot fent referència a la seva història tortuosa, i la defineix com un espai que tenia tots els elements de lloc central, ja que abans el metro només arribava fins allà.