Viatge d’estudis a Venècia (del 10 a l’11 de novembre de 2018)

Aquest viatge a Venècia té com a interès principal visitar la Biennale di Architettura, un esdeveniment on arquitectes de tot el món es troben cada dos anys per treballar entorn un tema comú.

Aquest any, la temàtica de la Biennale tracta el “Freespace”, que segons el manifest que es va fer diu: “…l’espai lliure que es pot generar quan el projecte està inspirat en la generositat. El nostre desig de crear Freespace pot ser, específicament, una característica individual dels projectes, però l’espai lliure també es converteix en un paradigma, en aquest sentit revela la presència o absència en general de l’arquitectura, si volem dir amb el pensament de l’arquitectura aplicat a l’espai en què vivim i residim. L’espai lliure és un signe d’una civilització més alta de viure, expressió de la voluntat

d’acollir. Per descomptat, la generositat no només es pot esperar: allò cultural i el marc institucional d’una comunitat ha de saber com fer-ho, ho ha de reconèixer i ho ha de voler estimular i promoure. “

Per altra banda, aquest viatge ha servit per veure molta part de l’obra de l’arquitecte Carlo Scarpa, doncs Venècia conté la gran part de la seva obra.

Viatge d’estudis a Berlín (del 24 al 28 de gener de 2017)

Aquest viatge d’estudis té com a punt de partida la relació que hi ha entre la ciutat escollida per fer el viatge i la zona de Barcelona en la que treballem, el barri de Poblenou, des del punt de vista de la estructura urbana i social: antics edificis industrials abandonats, carrers que perden la seva continuïtat, parcel·les completament buides fruit de l’enderroc d’antigues naus, un territori que presenta una forta discontinuïtat entre trames.

Berlín, per la seva part, ha patit un procés similar al del Poblenou però amb una escala i en un període completament diferents. En el seu cas, va veure com la major part de la seva extensió era arrasada pels efectes de la guerra i com posteriorment era sumida a una progressiva decadència arran de la ciutat dividida.

Durant el viatge hem tingut l’oportunitat d’observar com aquests nuclis urbans que van sofrir una major pèrdua i destrucció van ser capaços de reconstruir-se i renéixer gràcies a iniciatives com l’IBA Alt i la Interbau del 57. També hem fet un recorregut pel mapa teatral de la ciutat i hem visitat, precisament, 3 projectes fruits d’una reconversió d’infraestructures que es trobaven en un alt estat de decadència i se’ls hi va atorgar un nou ús.

Viatge d’Estudis a Nàpols (del 6 a l’11 de gener de 2016)

Vallcarca dins Nàpols?

Barcelona no té gran experiència en créixer damunt els turons que l’envolten a escala de ciutat. L’inici d’ocupació d’aquests turons al nord de la ciutat va ser amb “torres”, habitatges unifamiliars aïllats, rodejats de jardí.

Aquest és l’origen del barri de Vallcarca on treballem aquest curs. Actualment és un espai desfigurat, amb restes de muntanya i ruïnes d’edificacions anteriors. Una àrea de topografia ondulant entre els turons del Putxet, La Creueta del Coll i el Carmel.

Al turó del Carmel es situa el Park Güell, un exemple d’urbanització on els carrers van dibuixar diverses relacions amb la falda de la muntanya. Però en general, les vies d’aquestes parts altes, impressionen per les seves fortes pendents i poques vegades el seu traçat deixa a la vista la ciutat a sota. Els dos costats del carrer es construeixen fent una secció tancada. El seu origen pot ser el d’antics camins de muntanya que han acabat urbanitzats, o ser resultat de la prolongació en línia recta dels carrers del pla de Barcelona, que pugen la muntanya amb grans pendents.

Si la topografia ens costa d’entendre en els traçats dels carrers, tampoc els edificis ens l’expliquen. Quan les cases unifamiliars donen pas als habitatges col·lectius, els nous edificis creixen amb parets mitgeres, com si estiguessin a un carrer horitzontal de la ciutat, i els seus accessos acostumen a organitzar-se amb un sol nivell, com a l’Eixample.

La curiositat de conèixer una ciutat amb tradició de construir-se amb al topografia, ens va dirigir de Vallcarca a Nàpols.

Introducció a l’evolució urbana de Nàpols:

Mesurant les pedres de l’edifici de la Universitat Federico II.

Mesures dels relleus al a façana de l’església del Gesú .Dibuix: Samuel Laguarta.

El viatge comença a la Piazza del Gesù Nuovo, punt de trobada per iniciar una primera passejada de presa de contacte amb la ciutat. Recordant els croquis de Le Corbusier al seu viatge a Orient,  mesurem i dibuixem els prismes de la façana de la Chiesa del Gesù Nuovo, i d’aquí baixem fins al mar, al Castel Castel dell’Ovo, situat al centre de la badia de Nàpols.

Tornem a pujar el pendent fins a Via Toledo, a casa dels professors Marella Santangelo i Paolo Giardiello, que ens esperen per explicar-nos l’evolució de la ciutat de Nàpols, i la seva relació amb els límits: el mar, les muralles i els turons.

La professora Marella Santangelo ens explica l’evolució de la ciutat de Nàpols.