PFC Nuevo entorno para un viejo cementerio

El proper diumenge 28 d’octubre a les 12:00h s’inaugura a la Capella del Cementiri de Poblenou a Barcelona l’exposició “Nuevo entorno para un viejo cementerio” sobre el Projecte Final de Carrera de Guayente García.
Estarà fins el 4 de novembre.

Mónica Rivera és cofundadora junt a Emiliano López de l’estudi d’arquitectura López Rivera Arquitectos, establert l’any 2001. Va realitzar la seva formació acadèmica als Estats Units, allà va estudiar Belles Arts i Arquitectura.

La xerrada comença presentant l’Hotel Aire de Bardenas a Tudela (Navarra). Es tracta d’un encàrrec per part d’un empresari que disposa d’un terreny a la zona del Parque Natural de las Bardenas Reales, on vol construir un hotel de quatre estrelles. El client seria també el constructor. El pressupost era ajustat i havien de dissenyar una estratègia.

Toni Ramon, nascut a Barcelona l’any 1957, és arquitecte i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. A més, és l’ànima de l’Observatori Internacional d’Espais Escènics en Risc. Per aquest motiu, l’expert en teatres ens parla avui sobre els espais escènics, entesos també com a espais de sociabilitat.

AT RISK: la imatge mostra una violeta en risc que representa l’Ateneu de la Vila de Gràcia.

La xerrada comença amb aquesta imatge, la qual formava part d’una ponència que tractava dels teatres en risc. Sota el lema: <Salvemos las violetas> es reinvidicava que igual que es cuiden les flors i ens agrada quan foreixen i no volem que morin, no podem deixar que es panseixi un ateneu com la Violeta de Gràcia.

Xavier Bustos és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. És soci fundador d’XNF Arquitectes i ha sigut professor de La Salle Arquitectura de Tarragona (URLL). A més, a més, ha sigut comissari d’un gran nombre d’exposicions dedicades a l’habitatge social i cooperatiu, tant a Catalunya com a Suïssa.

La conferència comença amb una breu introducció de Toni Ramon. Núria Benach treballa al Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, dins el grup de recerca GR (Espais Crítics). El tema de ponència: els territoris i els seus processos de transformació – Geografia humana i planejament urbà.

EL REPTE D’ESTUDIAR LA CIUTAT

Comença la xerrada fent una crítica a la forma en que les diferents disciplines hem mirat la ciutat al llarg del temps, centrant-nos només en l’àmbit d’allò construït. Segons ella, en una ciutat hi ha molt més que edificis i infraestructures: la vida de les persones i éssers que hi viuen, i tot el seu entorn. Sempre s’ha parlat d’ordenar el desordre quan s’ha volgut actuar en una ciutat, però realment és molt probable que aquest desordre formi part de la vida urbana. Per tant, Núria Benach ens introdueix a l’abordament de la ciutat com una cosa molt més complexa.

Mercè Tatjer és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del medi urbà. Ha participat en equips interdisciplinaris de planejament urbà que han dut a terme treballs sobre el centre històric de Barcelona. Ha realitzat també investigacions acadèmiques i aplicades en el camp de la història de la vivenda, propietat urbana i estructures socials de les ciutats espanyoles, i un continuat treball d’investigació en didàctica de les ciències socials. Col·labora amb diferents institucions educatives i culturals de la ciutat de Barcelona. És membre del consell de redacció de diverses revistes científiques.

1. Iniciem la visita agafant un tren des de l’Estació de Sants en direcció a l’Estació de França per poder experimentar per l’interior la secció que deixa el pas del tren a l’estructura urbana del Poblenou. Durant el tram final d’aquest recorregut sortim de forma puntual a la superfície i el paisatge que ens deixa veure el calaix de les vies del tren que ressegueixen l’antiga anella de la fortificació de la Ciutadella és força heterogeni: ponts i escales que creuen el calaix, edificis que donen façana a les vies del tren, noves torres d’habitatge…

La xerrada s’inicia amb un dibuix que mostra el posicionament del Centre Cívic projectat per Enric Miralles i Carme Pinós a la localitat d’Hostalets de Balenyà. En aquest es pot observar que l’equipament se situa en una cantonada del carrer major del municipi, recollint tot un recorregut que es va engruixint a mesura que els veïns del municipi van trobant-se fins a fer cap a aquesta gran bossa que és el centre cívic.

El projecte parla d’una zona molt més gran a la pròpia parcel·la.

Aquest projecte es podria entendre com una porta, una porta que permet accessos de diferents caràcters: un gran accés cap als espais exteriors; una finestra que ens mostra l’interior d’aquest centre cívic i un tercer accés que s’efectua a través d’una porta molt més clandestina, d’accés diari i que condueix cap a les oficines.

Emiliano López és arquitecte per l’ETSAV i comparteix estudi des de l’any 2001 amb Mónica Rivera. L’any 1999 va obtenir el Màster d’Arquitectura per la Harvard University Graduate School of Design i l’any 2012 obté el títol de Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. És professor de l’ETSAV des de l’any 1996 i ha impartit classes a la Universitat Rovira i Virgili, a la UIC, a la Universitat de Calgary (Canadà) i actualment és professor convidat a la Washington University a St. Louis (EEUU).

El passat dijous 27 d’abril vam poder gaudir d’una conferència a càrrec d’Emiliano López, on ens va portar sis projectes que formen part de la trajectòria de l’estudi Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos.

Emiliano López inicia la seva xerrada mostrant-nos sis seccions constructives de cada un dels projectes, on es poden veure els materials i solucions diferents que s’han adoptat en cada un dels casos, que de vegades són fruit de requeriments dels clients o que han aparegut en estadis més avançats del projecte.

Planta del projecte.

Eva Serrats i Francesc Pla es van conèixer estudiant arquitectura. En Francesc ha estat durant més de vint anys la P de BOPBAA, estudi d’arquitectura caracteritzat per obrir el camp de joc de les especialitzacions d’un arquitecte. L’Eva ha practicat oficis diversos en camps com la fotografia, el cine, la creació d’esdeveniments, projectes culturals, pedagògics i activismes. D’aquest recorregut en paral·lel conserven la inquietud per la pluralitat de formats i interessos. Des de fa tres anys convergeixen en un projecte comú a La Floresta, on s’impliquen en la creació de la Plataforma veïnal local, que vehicula els impulsos de millora del barri existent.

La seva metodologia d’assaig, atenta a les oportunitats d’escalabilitat i replicabilitat dels projectes, està present en propostes com Assaig General, simulacre de comportament sostenible a escala urbana realitzat pel FAD, o Trans: Besòs, acció de comunicació i posada en valor del territori fluvial que desenvolupen per al Consorci d’ajuntaments que comparteixen responsabilitat sobre el territori mancomunat de la desembocadura del riu Besòs.

Francesc Pla i Eva Serrats inicien la seva xerrada introduint-nos a Arrels Fundació, una organització que porta gairebé 30 anys acompanyant a les persones sense llar cap al camí de l’autonomia, oferint allotjament, alimentació, i atenció social i sanitària. La situació actual a Barcelona és d’unes 3000 persones sense llar, de les quals 900 dormen al carrer. El perfil habitual de les persones sense llar sol ser un home (només un 10% són dones) d’entre uns 26 i 45 anys d’edat.

Perfil habitual de les persones sense llar.

Ivan Alcázar és arquitecte per l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona. Actualment està escrivint la seva tesi doctoral sobre vincles entre espais escènics reutilitzables i espais nous, de la que Antoni Ramon n’és el tutor. És crític de teatre, d’arquitectura i d’urbanisme i col·laborador de l’Observatori d’Espais Escènics.

Ivan Alcázar inicia la seva xerrada mostrant-nos una imatge que va recuperar de l’arxiu històric dels Lluïsos de Gràcia, on es veu en primer pla l’apuntador d’una obra teatral i la successió dels espais i compartimentacions que es van generant al voltant d’ell. Aquesta és la primera imatge que veiem de l’arquitectura com a artefacte posada dins d’un espai major.

Successió d’espais. Des de l’espai de l’apuntador fins a la caixa escènica.

Seguidament, veiem la posada en escena de l’obra dirigida per Àlex Ollé, Quartett, on de nou, veiem un artefacte dins d’un altre artefacte però que en aquest cas es tracta d’una caixa minimalista dins de l’espai d’or i vellut del Liceu.