Visita a l’exposició “Després de la fi del món” al CCCB

El dimarts dia 1 de maig vam realitzar la visita a l’exposició “Després de la fi del món”, acompanyats pel comissari d’aquesta, José Luis de Vicente, escriptor i investigador especialitzat en l’anàlisi dels espais culturals existents entre la tecnologia, la innovació social, l’art i el disseny.

L’exposició es troba al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) -l’antic recinte de la Casa de la Caritat- i va succeint-se a través de les tres ales d’aquest. Ens trobem amb José Luis de Vicente al Pati de les Dones, el gran espai central que dona accés al recinte del CCCB.

Mercè Tatjer és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del medi urbà. Ha participat en equips interdisciplinaris de planejament urbà que han dut a terme treballs sobre el centre històric de Barcelona. Ha realitzat també investigacions acadèmiques i aplicades en el camp de la història de la vivenda, propietat urbana i estructures socials de les ciutats espanyoles, i un continuat treball d’investigació en didàctica de les ciències socials. Col·labora amb diferents institucions educatives i culturals de la ciutat de Barcelona. És membre del consell de redacció de diverses revistes científiques.

1. Iniciem la visita agafant un tren des de l’Estació de Sants en direcció a l’Estació de França per poder experimentar per l’interior la secció que deixa el pas del tren a l’estructura urbana del Poblenou. Durant el tram final d’aquest recorregut sortim de forma puntual a la superfície i el paisatge que ens deixa veure el calaix de les vies del tren que ressegueixen l’antiga anella de la fortificació de la Ciutadella és força heterogeni: ponts i escales que creuen el calaix, edificis que donen façana a les vies del tren, noves torres d’habitatge…

Viatge d’estudis a Berlín (del 24 al 28 de gener de 2017)

Aquest viatge d’estudis té com a punt de partida la relació que hi ha entre la ciutat escollida per fer el viatge i la zona de Barcelona en la que treballem, el barri de Poblenou, des del punt de vista de la estructura urbana i social: antics edificis industrials abandonats, carrers que perden la seva continuïtat, parcel·les completament buides fruit de l’enderroc d’antigues naus, un territori que presenta una forta discontinuïtat entre trames.

Berlín, per la seva part, ha patit un procés similar al del Poblenou però amb una escala i en un període completament diferents. En el seu cas, va veure com la major part de la seva extensió era arrasada pels efectes de la guerra i com posteriorment era sumida a una progressiva decadència arran de la ciutat dividida.

Durant el viatge hem tingut l’oportunitat d’observar com aquests nuclis urbans que van sofrir una major pèrdua i destrucció van ser capaços de reconstruir-se i renéixer gràcies a iniciatives com l’IBA Alt i la Interbau del 57. També hem fet un recorregut pel mapa teatral de la ciutat i hem visitat, precisament, 3 projectes fruits d’una reconversió d’infraestructures que es trobaven en un alt estat de decadència i se’ls hi va atorgar un nou ús.

Mercè Tatjer és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del medi urbà. Ha participat en equips interdisciplinaris de planejament urbà que han dut a terme treballs sobre el centre històric de Barcelona. Ha realitzat també investigacions acadèmiques i aplicades en el camp de la història de la vivenda, propietat urbana i estructures socials de les ciutats espanyoles, i un continuat treball d’investigació en didàctica de les ciències socials. Col·labora amb diferents institucions educatives i culturals de la ciutat de Barcelona. És membre del consell de redacció de diverses revistes científiques.

La visita comença a les 15.00h a la porta d’entrada de Can Ricart. Mercè Tratjer ens explica com aquest recinte fabril, dedicat a la filatura i estampació, portava el cotó a través del Mediterrani fins al Port de Barcelona. A principis del segle XIX anava al Raval, a l’actual Poliesportiu Can Ricart que eren les restes de la primera fàbrica. Aquesta va quedar obsoleta perquè no hi havia possibilitat d’ampliar-la, i al 1853 busquen un nou espai, essent l’industria de les primeres que marxa. Es situa pròxima al carrer Pere IV per la seva condició d’accés de la ciutat. En aquell moment, al voltant d’aquest eix vertebrador trobem grans espais dedicats a la producció agrícola.

Vista d’una de les naus que forma part del recinte Can Ricart.

FINCA SANSALVADOR

La finca Sansalvador es troba entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, al barri d’El Coll (districte de Gràcia), Barcelona. Es tracta d’una obra modernista de Josep Maria Jujol, construïda entre 1909 i 1910 que connecta aquests dos carrers amb una diferència de cota de 24 metres entre ells. Actualment aquesta casa és seu del Taller d’Història de Gràcia, que organitza visites guiades.

Dibuixos: Samuel Laguarta.
Fotografies: Judith Casas.

Començem la visita a la Finca Sansalvador a l’antiga cotxera de la casa, l’actual Seu del Taller d’Història de Gràcia. La guia ens comenta breument la història del Dr. Salvador Sansalvador Castells i de la finca, que va ser dividida en dues parcel·les separades pel carrer de Pineda, la inferior destinada a la família Sansalvador i la superior pensada per a ser llogada.

Viatge d’Estudis a Nàpols (del 6 a l’11 de gener de 2016)

Vallcarca dins Nàpols?

Barcelona no té gran experiència en créixer damunt els turons que l’envolten a escala de ciutat. L’inici d’ocupació d’aquests turons al nord de la ciutat va ser amb “torres”, habitatges unifamiliars aïllats, rodejats de jardí.

Aquest és l’origen del barri de Vallcarca on treballem aquest curs. Actualment és un espai desfigurat, amb restes de muntanya i ruïnes d’edificacions anteriors. Una àrea de topografia ondulant entre els turons del Putxet, La Creueta del Coll i el Carmel.

Al turó del Carmel es situa el Park Güell, un exemple d’urbanització on els carrers van dibuixar diverses relacions amb la falda de la muntanya. Però en general, les vies d’aquestes parts altes, impressionen per les seves fortes pendents i poques vegades el seu traçat deixa a la vista la ciutat a sota. Els dos costats del carrer es construeixen fent una secció tancada. El seu origen pot ser el d’antics camins de muntanya que han acabat urbanitzats, o ser resultat de la prolongació en línia recta dels carrers del pla de Barcelona, que pugen la muntanya amb grans pendents.

Si la topografia ens costa d’entendre en els traçats dels carrers, tampoc els edificis ens l’expliquen. Quan les cases unifamiliars donen pas als habitatges col·lectius, els nous edificis creixen amb parets mitgeres, com si estiguessin a un carrer horitzontal de la ciutat, i els seus accessos acostumen a organitzar-se amb un sol nivell, com a l’Eixample.

La curiositat de conèixer una ciutat amb tradició de construir-se amb al topografia, ens va dirigir de Vallcarca a Nàpols.

Introducció a l’evolució urbana de Nàpols:

Mesurant les pedres de l’edifici de la Universitat Federico II.

Mesures dels relleus al a façana de l’església del Gesú .Dibuix: Samuel Laguarta.

El viatge comença a la Piazza del Gesù Nuovo, punt de trobada per iniciar una primera passejada de presa de contacte amb la ciutat. Recordant els croquis de Le Corbusier al seu viatge a Orient,  mesurem i dibuixem els prismes de la façana de la Chiesa del Gesù Nuovo, i d’aquí baixem fins al mar, al Castel Castel dell’Ovo, situat al centre de la badia de Nàpols.

Tornem a pujar el pendent fins a Via Toledo, a casa dels professors Marella Santangelo i Paolo Giardiello, que ens esperen per explicar-nos l’evolució de la ciutat de Nàpols, i la seva relació amb els límits: el mar, les muralles i els turons.

La professora Marella Santangelo ens explica l’evolució de la ciutat de Nàpols.

Dins del Seminari Construir Comunitats, que forma part del Taller Habitatge i Rehabilitació, Antoni  Ramón, professor responsable d’aquest seminari, proposa una visita i ens guia per una sèrie de teatres i ateneus, per tal d’ajudar als estudiants a comprendre el funcionament, els requeriments tècnics, les necessitats, l’ús i altres característiques pròpies d’aquests espais.

Teatre Lliure de Gràcia. Escales de pujada a la sala principal.

En Toni escull el Barri de Gràcia perquè a aquest barri actualment hi ha una densitat teatral molt alta. Si busquem en la història trobem que, fins el segle XX, els teatres de nova construcció a Barcelona es situaven en espais de frontera, anticipant-se al desenvolupament urbà de la ciutat, com va produir-se a la Rambla, el Passeig de Gràcia o el propi Barri de Gràcia. En el plànol de la cartografia teatral de l’any 1894, ja es fa evident aquest eix com una zona de la ciutat amb gran nombre de teatres. Aquest procés de creixement de àrees teatrals va aturar-se a partir dels anys 30, quan el teatre va decaure com a espectacle popular deixant pas a altres expressions artístiques. Molts dels teatres varen tancar o desaparèixer per la insuficiència de públic, i d’altres varen canviar el seu ús com a espais socials i llocs de trobada dels veïns.

Visita Vallcarca

Des de l’antiga ubicació de la que va ser una de les mes importants cases de cites de Barcelona (Caseta Blanca), ara un espai públic, comença el recorregut per conèixer físicament el barri de Vallcarca. Aquest espai es troba en la cantonada de l’Avinguda de Vallcarca amb el carrer Bolívar, un buit que deixa veure la mitgera de l’antiga construcció, fet que fa pensar que amb els continus enderrocs s’han deixat les mitgeres com noves façanes del barri i com s’hi hauria d’intervenir en aquestes..Si continuem pujant per l’avinguda vèiem que es repeteixen aquests espais de parcs o places encaixonades, com un intent d’avinguda lineal de la que parlava el Pla d’enllaços de Jaussely.