Dins del Seminari Construir Comunitats, que forma part del Taller Habitatge i Rehabilitació, Antoni  Ramón, professor responsable d’aquest seminari, proposa una visita i ens guia per una sèrie de teatres i ateneus, per tal d’ajudar als estudiants a comprendre el funcionament, els requeriments tècnics, les necessitats, l’ús i altres característiques pròpies d’aquests espais.

Teatre Lliure de Gràcia. Escales de pujada a la sala principal.

En Toni escull el Barri de Gràcia perquè a aquest barri actualment hi ha una densitat teatral molt alta. Si busquem en la història trobem que, fins el segle XX, els teatres de nova construcció a Barcelona es situaven en espais de frontera, anticipant-se al desenvolupament urbà de la ciutat, com va produir-se a la Rambla, el Passeig de Gràcia o el propi Barri de Gràcia. En el plànol de la cartografia teatral de l’any 1894, ja es fa evident aquest eix com una zona de la ciutat amb gran nombre de teatres. Aquest procés de creixement de àrees teatrals va aturar-se a partir dels anys 30, quan el teatre va decaure com a espectacle popular deixant pas a altres expressions artístiques. Molts dels teatres varen tancar o desaparèixer per la insuficiència de públic, i d’altres varen canviar el seu ús com a espais socials i llocs de trobada dels veïns.