Zaida Muxí és arquitecta i urbanista, doctora per l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i professora de l’ETSAB. És codirectora junt a Josep Maria Muntaner del Màster Laboratori de l’habitatge del Segle XXI de la UPC. Des de juliol de 2015 és Directora d’Urbanisme, Habitatge, Mediambient, Ecologia Urbana, Espai Públic, Via Pública i Civisme de Santa Coloma de Gramenet.
Zaida Muxí comença la seva conferència explicant-nos que els primers exemples que escoltem d’habitatge comunitari són aquells relacionats amb les experiències soviètiques, però l’habitatge comunitari no recull només aquests exemples sinó que hi ha una genealogia, ja que no hi ha una línea que serveixi per tothom.
Apunta que no sempre hem viscut com ho fem avui en dia, on observa una distinció molt clara entre el treball productiu i el reproductiu. Per tant, no sempre ha existit la separació entre casa i taller, en aquest sentit ens parla de les cases gremials, en les quals trobem espais domèstics de poca definició funcional. Ens explica que a l’any 1300 la taille parisina registra un total de 200 oficis; de tots ells, entre 80 i 90 permetien ambdós sexes i 12 eren exclusivament femenins. Sota la protecció dels gremis entre els segles XII i XVII les dones van tenir oportunitats úniques de rang, sobre certa seguretat econòmica així com participar en els oficis dels seus marits.
A la imatge, diferents funcions de comerç, treball i tenir cura al mateix temps.
La separació entre el treball productiu i el reproductiu vindrà amb la Revolució Industrial. Zaida Muxí ens mostra dos imatges de Peter de Hooch en les quals observem aquesta nova divisió que es produeix entre el dintre i fóra dels habitatges. Observem com en l’espai interior apareix el treball femení invisible, no reconegut i tampoc remunerat. És la finestra la que separa aquest món íntim d’un exterior que és tot el contrari: masculí, reconegut i remunerat.
Continua llegint →
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 