El dimarts 20 de febrer es va dur a terme la primera entrega puntuada del segon quadrimestre, on els estudiants van presentar les diferents propostes d’habitatge que han anat treballant.
La classe es va omplir de dibuixos, fragments de les entrevistes als veïns del Poblenou, maquetes parcials dels habitatges i de les agrupacions d’aquests. Amb la presència de les arquitectes Anna Bach i Anna Sala, es van discutir les formes d’habitar proposades.
A partir de l’estudi d’una petita comunitat situada al carrer de Pere IV i del seguit de perfils detectats durant les entrevistes als veïns del Poblenou, Ferran Montesinos proposa uns habitatges en forma de dúplex connectats per una passera entre ells, on es força la relació de vistes de baix a dalt i viceversa a l’interior dels habitatges.
Ferran Montesinos. Axonometria de l’espai intermedi entre la unitat d’habitatge i l’espai públic.
Ferran Montesinos. Plantes i seccions de les unitats d’habitatge proposades i perfils del barri en que s’han basat aquestes.
A l’haver apreciat que el Poblenou és un barri amb una gran varietat de persones, Elisabeth Lucas proposa sis tipus diferents d’habitatge: habitatge taller, habitatge amb espais compartits, habitatge independent, habitatge habitació, habitatge per a artistes i habitatge familiar. L’accés a aquests es produeix des del passatge i cada un d’ells disposa d’un pati propi.
Elisabeth Lucas. Secció fugada, alçats i planta de l’agrupació dels habitatges.
En un mateix terreny llindant a l’avinguda Meridiana, Toni Alemany proposa diferents formes de viure que relacionen 4 tipus de perfils de veí diferents. Un passadís connecta tota la comunitat i aquesta també disposa d’espais compartits que pot utilitzar tota la comunitat.
Toni Alemany. Planta dels habitatges proposats.
Núria Arredondo situa una part del programa d’habitatge en unes antigues naus entre el carrer de Zamora i les vies del tren. Fent un buidatge de les naus en forma de patis, proposa una vida comunitària que es desenvolupa al voltant d’aquests.
Núria Arredondo. Fragments de les entrevistes fetes als veïns del barri i axonometria dels habitatges proposats en unes naus existents.
Núria Arredondo. Plantes, alçat i secció dels habitatges.
Amb un seguit de patis interiors i passadissos públics, Inma Puerto dóna una nova vida a una gran peça d’antic ús industrial, situada a l’eix Pere IV. El caràcter massís de l’edifici queda modificat a partir de la perforació dels forjats, introduint així llum i ventilació a tot el conjunt.
Inma Puerto. Maqueta-collage de la unitat d’habitatge.
Maria Verdera proposa uns habitatges ubicats en dues antigues naus industrials llindants amb un planteig d’ocupació molt neutre per tal de poder adaptar-se al gran ventall de diferents perfils detectats a les entrevistes fetes als veïns del barri.
Maria Verdera. Habitatges proposats en dues naus existents.
Amb l’obertura de passatge Joan Goula i el passatge del Camp, Boris Navarro situa una nova comunitat que s’organitza al voltant d’una nova plaça. L’accés als habitatges es realitza a través del passatge Joan Goula, que dóna pas a uns nuclis de comunicació verticals molt permeables que també donen accés als horts veïnals.
Boris Navarro. Habitatges proposats entre dos passatges.
Gerard Caravaca dóna un nou ús a un antic edifici industrial al costat de les vies del tren, on els habitatges s’organitzen per mòduls al voltant d’un pati central, on se situen les peces que comparteix la comunitat.
Gerard Caravaca. Plantes de les unitats d’habitatge proposades.
Alberto González es planteja donar continuïtat als passatges del Poblenou encadenant-hi un seguit de places a la vegada. Els habitatges s’agrupen en unes peces lineals que s’aboquen a aquests nous passatges i van creixent en altura en funció de les necessitats que va tenint cada unitat familiar.
Alberto González. Planta de la proposta d’organització de la nova comunitat.
Rubén Contreras proposa una esquema d’habitatge universal que permeti adaptar-se a tots els perfils entrevistats. Aquest esquema ve regit per una estructura neutral on l’usuari pot ocupar l’espai lliurement.
Rubén Contreras. Dibuixos i maqueta dels habitatges proposats.
Iñigo García-Die situa una part del programa d’habitatge generant una peça que s’adhereix a una antiga nau industrial. A l’interior de la nau és on es troben els tallers, que estan vinculats als habitatges. La coberta de la nau també és aprofitada per generar unes terrasses i l’espai de pati per proveir als habitatges d’il·luminació i ventilació.
Iñigo García-Die. Evolució de la unitat d’habitatge.
Iñigo García-Die. Secció que mostra la relació entre la nau existent i la peça d’habitatges generada.
Ángel Puig vincula a una antiga nau industrial una peça esvelta que creix en altura per encabir-hi les peces d’habitatge. El nucli d’escales pren un paper important en aquesta macla, convertint-se en l’espai de trobada de la comunitat.
Ángel Puig. Axonometria de les unitats d’habitatge proposades.
La nova comunitat proposada per Pablo Ledo s’organitza en un seguit de tres illes al voltant del passatge Ratès. Estudiant la distribució dels corrals de comèdies, es planteja una secció que permet una relació directa entre els locals comercials, els habitatges i el teatre.
Pablo Ledo. Secció proposada pels habitatges del passatge Ratès.
Jenny Rodriguez proposa uns habitatges que reforcen la trobada entre persones amb una gran diversitat de necessitats i interessos. Ocupant dues naus industrials existents, situa en una de les naus les unitats d’habitatge i en l’altra els tallers vinculats a aquestes.
Jenny Rodriguez. Anàlisi dels perfils identificats en les entrevistes als veïns del Poblenou.
Jenny Rodriguez. Maqueta dels habitatges proposats en una nau existent.
Jenny Rodriguez. Planta i secció dels habitatges comunitaris proposats.
Víctor de las Heras proposa un nou pas en diagonal que arrenca des del carrer Ciutat de Granada. Aquest pas queda articulat per 4 barres que contenen les unitats d’habitatge, amb tallers per a artistes a la planta baixa.
Víctor de las Heras. Axonometria, plantes i seccions dels habitatges proposats.
Lara Bárcena proposa tres tipologies d’habitatge per a tres comunitats diferents que s’organitzen dins d’una mateixa illa. Dins d’una antiga nau industrial es troba l’habitatge taller, situat a 3,5m per sobre de la cota del taller comunitari. L’habitatge escena està destinat per a companyies de forma temporal i la unitat habitable queda recollida en una caixa que permet ser transportada. Finalment, l’habitatge magatzem consisteix en una unitat mínima, plantejada per persones sense recursos.
Lara Bárcena. Maqueta-collage de les vistes des d’una de les unitats d’habitatge proposades.
Lara Bárcena. Les diferents formes de viure i les seves agrupacions.
Post de Yuki Roig.
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 