Treballs d’investigació a Vallcarca

Treballs d’investigació a Vallcarca
Novembre 2015.
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació
ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2015-16, Primer Quadrimestre
Professors Coordinadors: Eva Prats, Ricardo Flores
Becari de docència: Lourdes Socias

Quarta Entrega: Escala 1/500

El dijous 26 de Novembre, els alumnes del taller van fer la Quarta Entrega Puntuada. Després d’una primera aproximació al perfil dels habitants del barri mitjançant les entrevistes, continuant amb la investigació de diversos aspectes de Vallcarca per grups, els alumnes fan les primeres propostes projectuals, a escala 1.500, amb el posicionament urbà de cadascú i la col·locació del programa. Els plànols inclouen el tipus de comunitat que cada estudiant pensa construir i la relació d’aquesta amb els veïns actuals del barri.

Com a complement dels dibuixos, s’han fet maquetes a la mateixa escala per veure volumètricament la relació del projecte amb la topografia de Vallcarca i les construccions existents al lloc.

Per entendre els passos d’evolució que han tingut tots els projectes, es porten a classe tots els documents elaborats des del inici de curs: plànols cartogràfics, collages, maquetes i fragments d’entrevistes, que ajuden a resseguir el pensament i l’evolució de cada treball.

Josep Maria Montaner és doctor arquitecte, catedràtic de l’ETSAB i autor d’uns 35 llibres sobre arquitectura. Entre d’altres ha obtingut el Premi Nacional d’Urbanisme d’Espanya del Ministeri de l’Habitatge a la iniciativa periodística el 2005, pels seus articles a El País i a La Vanguardia. Va ser codirector junt amb la Zaida Muxí del Màster Laboratori de l’Habitatge del Segle XXI a la UPC. A les eleccions municipals de 2015 va sortir escollit com a conseller de l’habitatge i del districte de Sant Martí per Barcelona a la candidatura de Barcelona en Comú.
Durant aquests primers mesos de curs, els alumnes del taller han treballat per conèixer el territori de Vallcarca. Primer a partir del dibuix, per això la primera conferència va ser de Roger Páez, que va ajudar als alumnes a fer les seves cartografies del lloc. Més endavant varen analitzar Vallcarca mitjançant el medi social, amb xerrades com ara la de Manuel Delgado i Núria Benach, i la projecció del Documental Encaixonats. Després de contrarestar durant les últimes setmanes el planejament institucional explicat per Ricard Fayos, i el Pla Popular, fet a partir de les jornades participatives del veïns, avui ens visita Josep Maria Montaner, regidor d’habitatge de Barcelona, per parlar sobre la política d’habitatge social a la ciutat.

El primer lloc ens explica els canvis que s’han produït a l’ajuntament sobre aquest tema: L’habitatge es considera un dret bàsic, com la sanitat i l’educació, i per tant, no forma part d’urbanisme sinó de drets socials.

Celobert és una cooperativa que ofereix serveis tècnics en arquitectura, enginyeria, habitatge i urbanisme, amb responsabilitat eco-social. Entenen la seva activitat com una eina al servei de les persones i de la societat i estan compromesos amb el rigor tècnic i amb la honestedat personal.

LaCol és una cooperativa de joves arquitectes que treballa des del barri de Sants de Barcelona. Treballa amb l’arquitectura per a la transformació social, com una eina per a intervenir l’entorn proper de manera crítica. Sempre en paral·lel a la societat, actuant de manera justa i solidària començant per un sistema de treball horitzontal.

 

Després de la xarrada de la setmana passada de Xavier Valls, on parlava de la dificultat de dur a terme un pla d’habitatge social que sigui igual d’important que l’educació i la sanitat per a la societat i per a l’administració pública i on també comentava la necessitat de plantejar-se una nova forma d’entendre l’habitatge com a comunitat i col·lectiu cooperatiu. Avui, hem tingut a Maria Josep Làzaro i Cristina Gamboa, dels col·lectius Celobert i La Col, respectivament.

En primer lloc, Maria Josep i Cristina ens expliquen què és una cooperativa, quins valors té i quins són els seus objectius. Qualsevol cooperativa, és un conjunt de persones que s’agrupen dins un model legal per desenvolupar una activitat econòmica, amb un interès per la comunitat. Les cooperatives van néixer amb la voluntat de millorar l’entorn i la comunitat a la pertanyen. Maria Josep i Cristina ens expliquen que les cooperatives van néixer amb la voluntat de millorar l’entorn i la comunitat a la pertanyen, per tant, una cooperativa és un conjunt de persones que s’agrupen per desenvolupar una activitat econòmica, amb un interès per la comunitat i amb uns valors que la defineixen: lliure entrada de qualsevol persona com a membre, l’autonomia e independència de les institucions públiques i el cooperativisme, sentiment d’ajuda a altres col·lectius per millorar l’entorn en el que viuen. Molts col·lectius formen part de grups de cooperatives per abraçar tots els àmbits socials, com ara, el Grup Cooperatiu Ecos i  la Xarxa d’Economia Solidaria de Catalunya.

Entrega Treballs d’Anàlisi de Places i Llocs de Trobada

El passat Dimarts 24, els alumnes del Taller van presentar un treball d’anàlisi d’una plaça o un lloc de trobada de la ciutat que inviti als veïns a relacionar-se i a començar una conversa. Aquest treball es va realitzar en grups de tres persones, i durant dues setmanes varen tenir temps d’anar al lloc per mesurar, dibuixar i analitzar aquests espais. Com a resultat de les seves observacions, cada grup va elaborar un document amb plantes, alçats i seccions que expliqui les conclusions de perquè aquests llocs son de trobada dels veïns. Més tard, aquest anàlisi ajudarà als alumnes a dimensionar les seves comunitats i els seus espais trobada, i tindran una referència física a la ciutat per veure com aquests llocs podrien funcionar.

1.Plaça del Pi – Ana Plà, Carme Carbó i Inma Simón

2.Plaça Major de Vic – Maria Antònia Nadal, Daria Kobzeva i Lidia Serrano

3.Plaça Maria Baldó – Guillem Bosch, Samuel Laguarta i Clàudia Calvet

4.Plaça del Rei – Patricia Etxebarria, Miquel Fernàndez i Leire Lamata

5. Racó de la “Volta” a Vallcarca – Luka T Jerman, Àlvar Fuente i Guillem Pascual

6.Carrer Sequia Sant Pere – Míria Jaumà, Andre Rodríguez de Liebana i Manuel Alias

Visita de alumnes i professors de la Universitat de Nàpols

Un cop finalitzada la conferència de l’arquitecte Xavier Valls, ens van visitar a la classe els professors Marella Santangelo i Paolo Giardiello de la Università degli Studi di Napoli “Federico II” amb els seus alumnes de projectes de segon any. Juntament amb els del nostre taller, es va dur a terme una presentació i sessió crítica de l’estat actual dels projectes a Vallcarca.

Xavier Valls ha estat president del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona durant vuit anys (1987-1995), de REGESA (Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, 1981-1991) i de l’Associació Espanyola de Promotors Públics d’Habitatge i Sòl (1993-1997). Del 1984 al 1995 va estar vinculat en el camp de la política com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, presidint el districte de Gràcia en el primer i en l’últim dels seus tres mandats (1984-88 i 1991-93). Posteriorment, ha tornat a exercir d’arquitecte i actualment és gerent de l’Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals de la Diputació de Barcelona.

 

Dijous passat, durant el Seminari Construir Comunitats, relacionat amb el Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació, l’arquitecte Xavier Valls i Serra va realitzar una xerrada sobre l’habitatge social a Barcelona.

Col·lectiu Volta és un grup d’arquitectes que desenvolupa projectes d’arquitectura i urbanisme apostant per la sostenibilitat, la bioconstrucció, la rehabilitació, els nous models d’accés a l’habitatge i la participació ciutadana. Preocupats per la realitat actual, volen potenciar el contacte i el compromís amb els moviments socials.

 

El col·lectiu Volta, un jove grup d’arquitectes recent titulats i recent arribats a Vallcarca, i la Martina, que està fent el Projecte Final de Carrera en una parcel·la del barri, visiten el seminari “Construir comunitats” per parlar del Pla Popular en marxa.

Martina comença explicant l’origen del seu projecte, quan l’any 2013, estant l’Escola d’Arquitectura en vaga, amb uns companys decideixen fer una vaga activa i dedicar-se a pensar / fer una arquitectura necessària socialment. Sense saber exactament cóm, però si perquè, es fixen en Vallcarca, un barri destruït per les conseqüències del planejament urbanístic.

Ricard Fayos és arquitecte, professor d’urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Treballa des de 1984 a l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la planificació urbanística i actualment és Director Tècnic d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Dins del cicle de conferències del Seminari Construir Comunitats, relacionat amb el Taller Habitatge i Rehabilitació, aquesta setmana ens ha visitat Ricard Fayos per explicar-nos el Planejament Urbanístic a Vallcarca.

Abans de parlar dels dos plans que han afectat directament al barri, Ricard fa una evolució històrica del planejament urbà a Barcelona, fent referència a la formació històrica de Vallcarca. En el primer plànol que ens mostra, el Plànol de Cerdà de 1856, Vallcarca encara no hi apareix com a barri, només hi han algunes cases i masies aïllades. Al següent plànol, el Plànol de Pere Falques de 1903, podem observar els primers indicis d’implantació del barri, alguns fils de carrers que surten de Gràcia i que pugen travessant la plaça Lesseps. Al Plànol Martorell de 1929, podem veure l’aparició del Pont i la consolidació d’una part de Vallcarca, a la zona més plana de la vall, just on comença el carrer de la Farigola.

Dins del Seminari Construir Comunitats, que forma part del Taller Habitatge i Rehabilitació, Antoni  Ramón, professor responsable d’aquest seminari, proposa una visita i ens guia per una sèrie de teatres i ateneus, per tal d’ajudar als estudiants a comprendre el funcionament, els requeriments tècnics, les necessitats, l’ús i altres característiques pròpies d’aquests espais.

Teatre Lliure de Gràcia. Escales de pujada a la sala principal.

En Toni escull el Barri de Gràcia perquè a aquest barri actualment hi ha una densitat teatral molt alta. Si busquem en la història trobem que, fins el segle XX, els teatres de nova construcció a Barcelona es situaven en espais de frontera, anticipant-se al desenvolupament urbà de la ciutat, com va produir-se a la Rambla, el Passeig de Gràcia o el propi Barri de Gràcia. En el plànol de la cartografia teatral de l’any 1894, ja es fa evident aquest eix com una zona de la ciutat amb gran nombre de teatres. Aquest procés de creixement de àrees teatrals va aturar-se a partir dels anys 30, quan el teatre va decaure com a espectacle popular deixant pas a altres expressions artístiques. Molts dels teatres varen tancar o desaparèixer per la insuficiència de públic, i d’altres varen canviar el seu ús com a espais socials i llocs de trobada dels veïns.