Us presentem quatre treballs de PFC iniciats al taller temàtic, als barris de Vallcarca i del Poblenou. Continua llegint
Arxiu d'etiquetes: vallcarca
Josep Llinàs és arquitecte i professor universitari. De la seva obra arquitectònica destaquen edificis com la Biblioteca Jaume Fuster (2006), el qual rep el Premi FAD i el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic, l’illa d’equipaments a Fort Pienc (2003) i els habitatges al carrer del Carme, al barri del Raval. Ha treballat, també a Tarragona, on es va encarregar de la reforma del Teatre Metropol (1995), obra de Josep Maria Jujol, arquitecte que admira i del qual n’és un gran coneixedor.
Hi ha dues maneres d’entendre i d’enfrontar-se a la ciutat: la de l’arquitecte i la del resident. Josep Llinàs aquest cop ens parla des de la seva pròpia experiència com a arquitecte i a la vegada resident d’aquest barri. Ell viu a Vallcarca i té el despatx a l’Avinguda de la República Argentina.
1. El Pont de Vallcarca
Fotografia publicada a El País, cedida per Josep Llinàs
Comença la conferència elogiant el gran viaducte, una peça gairebé feta per la pròpia gravetat. En destaca la seva senzillesa constructiva, basada en un sistema estàtic elemental. L’anomena elefant, una “espècie gegant de la ciutat”, i afirma que és com tenir un animal al barri. Entre les seves potes es barrejaven les típiques casetes amb jardí de Vallcarca i esdevenia, per tant, un punt on l’habitabilitat i la infraestructura convivien de costat sense generar problemes. Amb el pas del temps, aquestes petites cases han anat desapareixent, però actualment el pont continua essent aquella gran peça que empara tot allò que el rodeja.
Des de la perspectiva elevada de la fotografia anterior, a l’altra banda del pont es reconeix un conjunt que no està lligat amb la ortogonalitat de la trama típica de Barcelona, i en ell la importància de focalitzar especial atenció amb el sòl. D’allà sorgeixen edificis que no són propis d’aquest tipus de sòl tan inclinat, errors que el boom immobiliari va promoure i que amb la crisi han provocat una situació de desolació.
Viatge d’Estudis a Nàpols (del 6 a l’11 de gener de 2016)
Vallcarca dins Nàpols?
Barcelona no té gran experiència en créixer damunt els turons que l’envolten a escala de ciutat. L’inici d’ocupació d’aquests turons al nord de la ciutat va ser amb “torres”, habitatges unifamiliars aïllats, rodejats de jardí.
Aquest és l’origen del barri de Vallcarca on treballem aquest curs. Actualment és un espai desfigurat, amb restes de muntanya i ruïnes d’edificacions anteriors. Una àrea de topografia ondulant entre els turons del Putxet, La Creueta del Coll i el Carmel.
Al turó del Carmel es situa el Park Güell, un exemple d’urbanització on els carrers van dibuixar diverses relacions amb la falda de la muntanya. Però en general, les vies d’aquestes parts altes, impressionen per les seves fortes pendents i poques vegades el seu traçat deixa a la vista la ciutat a sota. Els dos costats del carrer es construeixen fent una secció tancada. El seu origen pot ser el d’antics camins de muntanya que han acabat urbanitzats, o ser resultat de la prolongació en línia recta dels carrers del pla de Barcelona, que pugen la muntanya amb grans pendents.
Si la topografia ens costa d’entendre en els traçats dels carrers, tampoc els edificis ens l’expliquen. Quan les cases unifamiliars donen pas als habitatges col·lectius, els nous edificis creixen amb parets mitgeres, com si estiguessin a un carrer horitzontal de la ciutat, i els seus accessos acostumen a organitzar-se amb un sol nivell, com a l’Eixample.
La curiositat de conèixer una ciutat amb tradició de construir-se amb al topografia, ens va dirigir de Vallcarca a Nàpols.
Introducció a l’evolució urbana de Nàpols:
Mesurant les pedres de l’edifici de la Universitat Federico II.
Mesures dels relleus al a façana de l’església del Gesú .Dibuix: Samuel Laguarta.
El viatge comença a la Piazza del Gesù Nuovo, punt de trobada per iniciar una primera passejada de presa de contacte amb la ciutat. Recordant els croquis de Le Corbusier al seu viatge a Orient, mesurem i dibuixem els prismes de la façana de la Chiesa del Gesù Nuovo, i d’aquí baixem fins al mar, al Castel Castel dell’Ovo, situat al centre de la badia de Nàpols.
Tornem a pujar el pendent fins a Via Toledo, a casa dels professors Marella Santangelo i Paolo Giardiello, que ens esperen per explicar-nos l’evolució de la ciutat de Nàpols, i la seva relació amb els límits: el mar, les muralles i els turons.
La professora Marella Santangelo ens explica l’evolució de la ciutat de Nàpols.
Treballs d’investigació a Vallcarca
Treballs d’investigació a Vallcarca
Novembre 2015.
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació
ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2015-16, Primer Quadrimestre
Professors Coordinadors: Eva Prats, Ricardo Flores
Becari de docència: Lourdes Socias
Quarta Entrega: Escala 1/500
El dijous 26 de Novembre, els alumnes del taller van fer la Quarta Entrega Puntuada. Després d’una primera aproximació al perfil dels habitants del barri mitjançant les entrevistes, continuant amb la investigació de diversos aspectes de Vallcarca per grups, els alumnes fan les primeres propostes projectuals, a escala 1.500, amb el posicionament urbà de cadascú i la col·locació del programa. Els plànols inclouen el tipus de comunitat que cada estudiant pensa construir i la relació d’aquesta amb els veïns actuals del barri.
Com a complement dels dibuixos, s’han fet maquetes a la mateixa escala per veure volumètricament la relació del projecte amb la topografia de Vallcarca i les construccions existents al lloc.
Per entendre els passos d’evolució que han tingut tots els projectes, es porten a classe tots els documents elaborats des del inici de curs: plànols cartogràfics, collages, maquetes i fragments d’entrevistes, que ajuden a resseguir el pensament i l’evolució de cada treball.
Josep Maria Montaner és doctor arquitecte, catedràtic de l’ETSAB i autor d’uns 35 llibres sobre arquitectura. Entre d’altres ha obtingut el Premi Nacional d’Urbanisme d’Espanya del Ministeri de l’Habitatge a la iniciativa periodística el 2005, pels seus articles a El País i a La Vanguardia. Va ser codirector junt amb la Zaida Muxí del Màster Laboratori de l’Habitatge del Segle XXI a la UPC. A les eleccions municipals de 2015 va sortir escollit com a conseller de l’habitatge i del districte de Sant Martí per Barcelona a la candidatura de Barcelona en Comú.
Durant aquests primers mesos de curs, els alumnes del taller han treballat per conèixer el territori de Vallcarca. Primer a partir del dibuix, per això la primera conferència va ser de Roger Páez, que va ajudar als alumnes a fer les seves cartografies del lloc. Més endavant varen analitzar Vallcarca mitjançant el medi social, amb xerrades com ara la de Manuel Delgado i Núria Benach, i la projecció del Documental Encaixonats. Després de contrarestar durant les últimes setmanes el planejament institucional explicat per Ricard Fayos, i el Pla Popular, fet a partir de les jornades participatives del veïns, avui ens visita Josep Maria Montaner, regidor d’habitatge de Barcelona, per parlar sobre la política d’habitatge social a la ciutat.
El primer lloc ens explica els canvis que s’han produït a l’ajuntament sobre aquest tema: L’habitatge es considera un dret bàsic, com la sanitat i l’educació, i per tant, no forma part d’urbanisme sinó de drets socials.
Celobert és una cooperativa que ofereix serveis tècnics en arquitectura, enginyeria, habitatge i urbanisme, amb responsabilitat eco-social. Entenen la seva activitat com una eina al servei de les persones i de la societat i estan compromesos amb el rigor tècnic i amb la honestedat personal.
LaCol és una cooperativa de joves arquitectes que treballa des del barri de Sants de Barcelona. Treballa amb l’arquitectura per a la transformació social, com una eina per a intervenir l’entorn proper de manera crítica. Sempre en paral·lel a la societat, actuant de manera justa i solidària començant per un sistema de treball horitzontal.
Després de la xarrada de la setmana passada de Xavier Valls, on parlava de la dificultat de dur a terme un pla d’habitatge social que sigui igual d’important que l’educació i la sanitat per a la societat i per a l’administració pública i on també comentava la necessitat de plantejar-se una nova forma d’entendre l’habitatge com a comunitat i col·lectiu cooperatiu. Avui, hem tingut a Maria Josep Làzaro i Cristina Gamboa, dels col·lectius Celobert i La Col, respectivament.
En primer lloc, Maria Josep i Cristina ens expliquen què és una cooperativa, quins valors té i quins són els seus objectius. Qualsevol cooperativa, és un conjunt de persones que s’agrupen dins un model legal per desenvolupar una activitat econòmica, amb un interès per la comunitat. Les cooperatives van néixer amb la voluntat de millorar l’entorn i la comunitat a la pertanyen. Maria Josep i Cristina ens expliquen que les cooperatives van néixer amb la voluntat de millorar l’entorn i la comunitat a la pertanyen, per tant, una cooperativa és un conjunt de persones que s’agrupen per desenvolupar una activitat econòmica, amb un interès per la comunitat i amb uns valors que la defineixen: lliure entrada de qualsevol persona com a membre, l’autonomia e independència de les institucions públiques i el cooperativisme, sentiment d’ajuda a altres col·lectius per millorar l’entorn en el que viuen. Molts col·lectius formen part de grups de cooperatives per abraçar tots els àmbits socials, com ara, el Grup Cooperatiu Ecos i la Xarxa d’Economia Solidaria de Catalunya.
Entrega Treballs d’Anàlisi de Places i Llocs de Trobada
El passat Dimarts 24, els alumnes del Taller van presentar un treball d’anàlisi d’una plaça o un lloc de trobada de la ciutat que inviti als veïns a relacionar-se i a començar una conversa. Aquest treball es va realitzar en grups de tres persones, i durant dues setmanes varen tenir temps d’anar al lloc per mesurar, dibuixar i analitzar aquests espais. Com a resultat de les seves observacions, cada grup va elaborar un document amb plantes, alçats i seccions que expliqui les conclusions de perquè aquests llocs son de trobada dels veïns. Més tard, aquest anàlisi ajudarà als alumnes a dimensionar les seves comunitats i els seus espais trobada, i tindran una referència física a la ciutat per veure com aquests llocs podrien funcionar.
1.Plaça del Pi – Ana Plà, Carme Carbó i Inma Simón
2.Plaça Major de Vic – Maria Antònia Nadal, Daria Kobzeva i Lidia Serrano
3.Plaça Maria Baldó – Guillem Bosch, Samuel Laguarta i Clàudia Calvet
4.Plaça del Rei – Patricia Etxebarria, Miquel Fernàndez i Leire Lamata
5. Racó de la “Volta” a Vallcarca – Luka T Jerman, Àlvar Fuente i Guillem Pascual
6.Carrer Sequia Sant Pere – Míria Jaumà, Andre Rodríguez de Liebana i Manuel Alias
Xavier Valls ha estat president del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona durant vuit anys (1987-1995), de REGESA (Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, 1981-1991) i de l’Associació Espanyola de Promotors Públics d’Habitatge i Sòl (1993-1997). Del 1984 al 1995 va estar vinculat en el camp de la política com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, presidint el districte de Gràcia en el primer i en l’últim dels seus tres mandats (1984-88 i 1991-93). Posteriorment, ha tornat a exercir d’arquitecte i actualment és gerent de l’Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals de la Diputació de Barcelona.
Dijous passat, durant el Seminari Construir Comunitats, relacionat amb el Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació, l’arquitecte Xavier Valls i Serra va realitzar una xerrada sobre l’habitatge social a Barcelona.
Col·lectiu Volta és un grup d’arquitectes que desenvolupa projectes d’arquitectura i urbanisme apostant per la sostenibilitat, la bioconstrucció, la rehabilitació, els nous models d’accés a l’habitatge i la participació ciutadana. Preocupats per la realitat actual, volen potenciar el contacte i el compromís amb els moviments socials.
El col·lectiu Volta, un jove grup d’arquitectes recent titulats i recent arribats a Vallcarca, i la Martina, que està fent el Projecte Final de Carrera en una parcel·la del barri, visiten el seminari “Construir comunitats” per parlar del Pla Popular en marxa.
Martina comença explicant l’origen del seu projecte, quan l’any 2013, estant l’Escola d’Arquitectura en vaga, amb uns companys decideixen fer una vaga activa i dedicar-se a pensar / fer una arquitectura necessària socialment. Sense saber exactament cóm, però si perquè, es fixen en Vallcarca, un barri destruït per les conseqüències del planejament urbanístic.
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 