Mónica Rivera és cofundadora junt a Emiliano López de l’estudi d’arquitectura López Rivera Arquitectos, establert l’any 2001. Va realitzar la seva formació acadèmica als Estats Units, allà va estudiar Belles Arts i Arquitectura.

La xerrada comença presentant l’Hotel Aire de Bardenas a Tudela (Navarra). Es tracta d’un encàrrec per part d’un empresari que disposa d’un terreny a la zona del Parque Natural de las Bardenas Reales, on vol construir un hotel de quatre estrelles. El client seria també el constructor. El pressupost era ajustat i havien de dissenyar una estratègia.

La parcel·la es troba situada en camps de secà, que limiten amb camps de regadiu. És un lloc amb molt de vent, provinent del nord-oest, vent del Cerç. Aquesta condició especial del clima feia que l’hotel no pogués tenir les portes obertes, degut a la pols que es generava.

Alçat de l’Hotel Aire de Bardenas.

La idea era projectar una ocupació lleugera en el terreny, quasi com una ocupació nòmada que no deixés marca en el territori.

Per tota aquesta sèrie de casuístiques, es decideix recórrer a una solució que genera un centre el qual permet protegir-se de l’entorn. Elpati central de l’hotel protegeix del vent les habitacions i a més els xops que hi ha plantats fan de marcador vertical.

És des d’aquest centre des d’on s’organitzen els diversos volums que contenen les habitacions, orientades a est.

Planta general de l’hotel.

Per treballar amb el vent utilitzen unes capses de fusta reciclades -abans eren utilitzades en la zona per recol·lectar fruita i verdura-, que formen una façana que tot i que permeten el pas de l’aire serveixen com a trencavents però a l’hora no es perd la brisa.

Trencavents de fusta reciclats.

A les finestres de les habitacions, es genera un buidat que aporta lleugeresa i a més serveix com a mirador. La seqüència d’aquestes és la següent: llit – pati/finestra – mirador. Per emfatitzar la idea de les habitacions com a miradors protegits -finestra habitable-, les finestres sortints no tenen marc de fusteria visible des de l’interior.

Existeixen dos pells: una pell exterior metàl·lica i una pell interior de cartró guix.

Planta i secció d’una habitació.

Llindar generat per la pell exterior de l’habitació.

Secció constructiva de la pell exterior.

A continuació, Mónica Rivera ens explica la Casa Gelosia a Palafrugell. La parcel·la en la que es troba situada té forma de ventall i una forta pendent cap a sud. La parcel·la mira al mar pel costat dret.

Planta baixa.

Planta primera.

La part més important d’aquest projecte és la gelosia ceràmica que conforma la pell de l’edifici, protegint-lo del sol, i filtrant les vistes al paisatge. Aquesta gelosia està construïda a base de peces ceràmiques fabricades per Ceràmica Cumella.

La gelosia permet filtrar les vistes cap al paisatge.

La gelosia l’han treballat amb la peça més senzilla, un rectangle. Els grans forats en la gelosia es protegeixen amb un entramat mòbil d’acer que simula el patró que segueix la gelosia.

Gelosia que va interrompent-se per donar pas a les obertures.

Aquestes reixes són escamotejables en el forjat -la reixa s’enrotlla sota el paviment i baixa a la planta baixa.

Secció constructiva que explica del funcionament de la reixa.

El tercer projecte que ens explica Mónica Rivera són els habitatges per a joves a Sant Andreu, Barcelona.

El projecte encarregava 27 habitatges socials de lloguer per a joves. Els habitatges tenen una superfície útil de de 40m².

Façana dels habitatges.

Degut al clima de Barcelona i a la petita dimensió dels habitatges, es van plantejar una tipologia que permetés l’accés des de una passera oberta, per treure el màxim partit d’aquest espai com a lloc de reunió i d’apropiació dels seus habitants.

Planta dels habitatges.

Passera d’accés als habitatges.

Connexió cuina-passera.

La galeria a sud es converteix en un espai captador amb doble vidre. La passera a nord és el límit més social amb vistes a Sant Andreu, hi han retranqueigs per tal que sempre hi hagi un espai públic.

La galeria forma part de la sala d’estar.

Les finestres amb lames combinades amb les vidrieres interiors permeten configurar un espai confortable a l’hivern i l’estiu.

El quart projecte que ens presenta Mónica Rivera és un apart hotel a Santiago de Compostela. Es tracta de la rehabilitació d’un edifici de l’any 1666 -que estava molt degradat- en sis apartaments turístics. L’edifici es troba situat en el carrer antigament anomenat Inferiño de Arribaal costat de la plaça de l’Obradoiro -la plaça on està situada la Catedral- i es troba a una cota inferior a aquesta. La intervenció a la façana que dóna a l’antic carrer Inferniño de Arribaés mínima i només s’efectua una substitució de la galeria.

Façana original on la intervenció ha sigut mínima.

Situació del projecte.

Planta baixa.

Planta primera.

La galeria actua com un espai intermedi captador passiu. Aquesta ha de tenir una ventilació constant, que s’aconsegueix amb una finestra en guillotina, que al no ser totalment estanca, permet el pas continu d’aire.

Galeria amb finestra de guillotina.

Seqüencia: Llit – buit galeria – galeria mirant al jardí.

La producció d’energia del conjunt es realitza mitjançant una caldera de biomassa situada en el soterrani de la casa, amb càrrega directa des de el carrer. L’entrada del carbó es converteix en una sitja de biomassa.

 

El següent projecte que ens explica Mónica Rivera és una casa i centre de ioga a Sant Cugat del Vallès.

Es tracta d’una casa molt introvertida. L’accés a aquesta s’efectua des del nord, que dóna pas al cos principal, organitzat al voltant d’un pati central que s’obre a sud. A nord té dos patis que baixen a la planta de sota, al centre de Ioga. La construcció està feta en fusta CLT.

Planta del projecte.

En planta es crea un recorregut posterior que voreja el pati central. Aquest disposa d’uns ràfecs per protegir el vidre i cortines per controlar la incidència solar. Les finestres i cortines serveixen per generar ventilació creuada.

Vistes al pati central.

Vista exterior.

La façana es combina amb una estructura metàl·lica molt fina.

Interior amb fusta de CLT.

El penúltim projecte que ens presenta Mónica Rivera es una casa de segona residència a Port de la Selva. El client volia una casa “que semblés que no l’hagués fet un arquitecte”. Com que el constructor era local, van optar per una construcció tradicional.

La parcel·la està condicionada pel vent de tramuntana, pel pendent pronunciat del terreny i per estar envoltada d’un gran nombre de pins.

L’accés a la casa es fa pel pati, les reculades i girs es produeixen per les corbes de nivell.

Planta baixa.

Planta primera.

El volum central de la casa està format pel menjador i la cuina, enfonsat per un pati amb moreres que generen ombra.

Pati excavat com a accés.

Secció. La casa sembla que sortís de la terra per drenar.

El cos principal que dóna tant al pati com a la terrassa.

L’últim projecte que ens presenta Mónica Rivera és a Palafrugell, dues cases de suro.

Aquestes dues cases s’aixequen en una parcel·la densament poblada d’arbres alts i frondosos en una zona de la Costa Brava en la que antigament hi havia explotacions de suro. La parcel·la presenta un fort pendent ascendent des de el carrer d’accés.

Es decideix col·locar els dos volums respectant al màxim l’arbrat existent i generant un espai entre els dos cossos que es pot fer servir com a aparcament.

Planta soterrani.

Planta baixa.

Planta primera.

Les cases es miren l’una a l’altra. La casa de major dimensions serveix com a lloc de reunió de la família i estén la seva planta principal amb dues terrasses.

L’estructura de les cases, està formada per formigó en la base i fusta contra-laminada de pi en la resta. El suro no arriba a tocar el terra per evitar que amb l’aigua continguda en el terreny es faci malbé. Els panells de fusta són estructurals, amb unes llums de 5m que permeten que tot estigui travat i funcioni com una caixa. L’exterior està recobert per dos capes de suro aïllants. Aquest tipus de façana és impermeable a l’aigua però permeable al vapor, fet que permet regular la humitat.

Detall de la façana.

En els interiors es deixa vista la fusta de l’estructura així es generen uns ambients càlids en relació al bosc del costat.

Acabat interior amb la fusta CLT.

En aquest projecte es repeteix la finestra de l’Hotel Aire de Bardenas, però ara són finestres americanes que es projecten cap a l’exterior.

Secció constructiva de la finestra.

Pi roig que s’integra en el projecte i travessa la terrassa.

 

 

Transcripció d’Elisabeth Lucas.