Treballs d’investigació a Poblenou
Novembre 2016.
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació
ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2016-17, Primer Quadrimestre
Professors Coordinadors: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramón (Composició)
Professors: Ricardo Flores (Projectes), Jordi Maristany (Tecnologia), Daniel Mòdol i Zaida Muxí (Urbanisme)
Becari de docència: Carme Carbó.
En aquesta segona entrega es presenten els Documents d’Observació de plànols, maquetes i collages que es realitzen al Taller. Aquests documents son fruit dels interessos dels estudiants a partir del treball sobre cartografies històriques que es superposen i es redibuixen per entendre com ha arribat a l’estat actual l’àmbit de treball: el Poblenou. La documentació recollida pels estudiants del taller és compartida i discutida a classe, prestant atenció al valor dels documents. Interessa doncs recollir i presentar el material amb que es fan les coses, valorant-lo amb el caràcter transitiu de la inspiració que sempre és des de o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter material, idèntic en qualsevol moment del procés.
En aquesta presentació, els plànols i collage d’observació cobreixen les parets de l’aula, mentre que les maquetes es presenten en una zona central de taules per tal que tots puguin veure el treball dels companys de classe.
El material d’observació es disposa a les parets de l’aula i les maquetes al centre.
Laia Forné és sociòloga urbana especialitzada en la investigació i acció per a la gestió del gènere i la inclusió en l’àmbit de la planificació i l’ordenació urbana. Participa en diferents moviments urbans de la ciutat amb els quals ha realitzat processos de participació i d’intervenció urbana. Actualment és assessora de la Regidoria de Participació i Territori de l’Ajuntament de Barcelona.
Laia Forné comença la seva conferència llençant una pregunta als estudiants del Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació: Coneixeu o heu format part en algun procés participatiu?
Els estudiants reconeixen diversos processos participatius que s’han dut a terme a la ciutat de Barcelona i coincideixen en que, com a futurs arquitectes, sembla que no disposen de les eines necessàries per participar en ells, ja que són processos complexos.
A continuació Laia Forné ens explica el terme Participació: aquest recull les pràctiques socials i polítiques que pretenen incidir sobre alguna dimensió d’allò que és públic (col·lectiu). Aquest procés es produeix a partir d’escenaris de relació entre institucions i ciutadania per definir conjuntament els problemes i de dissenyar les solucions. Espais de coproducció que serveixin per articular sabers locals, sabers experts i l’ànalisi de la realitat, la priorització de problemes i oportunitats, el disseny de plans i programes, el seguiment de l’execució, l’assignació de pressupost i l’avaluació de costos i resultats. A més, dintre d’aquest procés participatiu que estarà integrat per un gran nombre de persones, serà fonamental tenir en compte la diversitat de mirades com a punt positiu. D’altra banda, els espais de participació mai no són neutres, però haurem de fer el possible per tal que s’apropin al màxim.
La capacitat d’incidència amb la participació pública és un dret. L’administració hi posa els mecanismes com els espais coproductius entre diferents agents com agents públics, experts (el paper de l’arquitecte com a tècnic) i els col·lectius com són associacions i ciutadania.
Tot seguit Laia Forné ens explica el concepte d’arquitectura participativa, existeixen espais i canals de participació i democràcia activa com serien: els consells municipals de ciutat, els consells territorials, els consells de ciutat, les taules de treball compartit, els processos participatius i les audiències públiques. Un altra via és la del impuls ciutadà, des de la pròpia iniciativa ciutadana podem fer arribar la nostra veu. També existeixen els canals de consultes ciutadanes i la gestió públic-comunitària.
Esquema d’arquitectura participativa.
Mercè Tatjer és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del medi urbà. Ha participat en equips interdisciplinaris de planejament urbà que han dut a terme treballs sobre el centre històric de Barcelona. Ha realitzat també investigacions acadèmiques i aplicades en el camp de la història de la vivenda, propietat urbana i estructures socials de les ciutats espanyoles, i un continuat treball d’investigació en didàctica de les ciències socials. Col·labora amb diferents institucions educatives i culturals de la ciutat de Barcelona. És membre del consell de redacció de diverses revistes científiques.
La visita comença a les 15.00h a la porta d’entrada de Can Ricart. Mercè Tratjer ens explica com aquest recinte fabril, dedicat a la filatura i estampació, portava el cotó a través del Mediterrani fins al Port de Barcelona. A principis del segle XIX anava al Raval, a l’actual Poliesportiu Can Ricart que eren les restes de la primera fàbrica. Aquesta va quedar obsoleta perquè no hi havia possibilitat d’ampliar-la, i al 1853 busquen un nou espai, essent l’industria de les primeres que marxa. Es situa pròxima al carrer Pere IV per la seva condició d’accés de la ciutat. En aquell moment, al voltant d’aquest eix vertebrador trobem grans espais dedicats a la producció agrícola.
Vista d’una de les naus que forma part del recinte Can Ricart.
Ricard Fayos és arquitecte, professor d’urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Treballa des de 1984 a l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la planificació urbanística i actualment és Director Tècnic d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona.
El Poblenou, districte de Sant Martí.
Històricament podem llegir diverses etapes, Ricard Fayos ens les explica mitjançant cartografies i plànols de diferents anys. Primerament, al segle XIX la part central del Poblenou creix d’una manera bastant irregular. Forma part d’un territori difús. El carrer Pere IV l’atravessa com a via principal de comunicació amb França. Aquest també és un punt d’accés i entrada a la ciutat que es va consolidant amb el pas del temps.
A l’any 1958 s’obre el carrer Guipúscoa com a entrada a la ciutat. Es creen polígons de blocs oberts d’habitatges i Sant Martí de provençals segueix una directriu diferent de la de l’Eixample. Poblenou són camps i indústries com, per exemple, l’Escocesa. Existeix l’habitatge obrer a prop de les fàbriques, per tant, apareix aquest teixit mixt des dels seus inicis. Continua llegint
Roger Paez és arquitecte, té el Master en Projectació Arquitectònica Avançada, per la University of Columbia, New York, a l’any 2000. És Professor de Projectes Arquitectònics des de 1998. Membre del Consell Editor de “Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme”, 2003-2005. Co-fundador d’AiB Arquitectes amb Juan Azulay, 2000. Compta amb 19 anys d’experiència en estudis d’arquitectura (Alison+Peter Smithson, Enric Miralles i Moya, entre d’altres), dels quals 9 al capdavant d’AiB arquitectes.
El concepte de Cartografia Operativa del que parla avui el Roger és el que va desenvolupant al llarg de la seva tesi doctoral. Aquest inclou l’ús del Mapa al projecte arquitectònic com a eina del procés de projectar. Comença la seva conferència amb dues fotografies del món, aquesta visió complexa de mirar el nostre món per primer cop amb una fotografia. Prendre consciència de la complexitat del mateix mitjançant eines que ens permetin transformar-lo. Com a arquitectes, el nostre treball acaba transformant aquesta realitat.
La cartografia també té un ús crític, ens permet la producció de mapes que identifiquen diferents aspectes de la nostra realitat, ens ajuda a interpretar-la. Fruit d’aquesta interpretació, i d’entendre aquest entorn que cartografiem, apareix la cartografia com a eina projectiva. Construïm el projecte a través de les diferents interpretacions de les cartografies. Així doncs, la mirada sobre les cartografies no serà analítica sinó projectiva.
El mapa és la representació cultural, que mai serà neutra. També un mecanisme revelador: a través d’aquest som capaços de veure potencials que ja existeixen, hi ha un fons de recerca. A més, aquest ens permet la transformació i ampliació de la realitat com a projectistes.
Primeres fotografies del Planeta Terra.
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Seminari Construir Comunitats
ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2016-17, Primer Quadrimestre
Professors Coordinadors: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramon (Composició)
Professors: Ricardo Flores (Projectes), Jordi Maristany (Tecnologia),
Daniel Mòdol i Zaida Muxí (Urbanisme)
Becària: Carme Carbó
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 
