Just acabar el curs acadèmic ha sorgit l’oportunitat de portar els exercicis fins al barri que ens hem dedicat a estudiar durant tot l’any: Vallcarca.
La directora de la Biblioteca Jaume Fuster, a la Plaça Lesseps, ens va permetre instal·lar durant 3 setmanes una mostra dels treballs del curs al vestíbul de la seva biblioteca.
Planta de la distribució de les maquetes al hall de la biblioteca.
Emiliano López és arquitecte, doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1999 obté el Màster d’Arquitectura (M. Arch II) per la Harvard University i, el 1997 obté el Màster “Història, Art, Ciutat i Arquitectura” per la UPC, ETSAB. Ha exercit com a professor a la Universitat Rovira i Virgili a Reus; a ESARQ, i a la UPC ETSAV. Actualment és professor convidat a la Washington University a St. Louis. Des de 2001 comparteix despatx professional a Barcelona amb Mónica Rivera.
A continuació us adjuntem dos articles relacionats amb la seva conferència:
“Sant Andreu Housing, 2007. Barcelona, Spain”. López Rivera.
Feeling at home. Finding common ground in six urban housing projects in Europe.
13th International Exhibition at the Venice Biennale.
“Habitaçao social para jovens em Barcelona”. Emiliano López e Mónica Rivera.
Habitar, Pensar, Investigar, Fazer. Colóquio Internacional, Universidad Autónoma de Lisboa, Centro de Estudios de Arquitectura, Cidade e Território, 2011/2012.
Abans de començar a treballar amb el centre cívic – teatre que es demana al programa del taller, es proposa als estudiants realitzar un treball d’investigació per tal de conèixer millor el funcionament d’aquest tipus d’equipaments. En grups de dos, s’assignen diferents centres cívics de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu que els visitin i els estudiïn fent dibuixos, entrevistes, fotografies i/o vídeos, i puguin després aplicar el coneixement adquirit als seus propis projectes.
A continuació trobareu un resum del resultat dels treballs.
1. CENTRE CÍVIC CAN BASTÉ. Dària Kobzeva i Mª Antònia Nadal.
Can Basté és una masia del segle XVII que es troba dins del conjunt històric del carrer de Pere Artès, a tocar de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina i de l’antic camí que comunicava Sant Andreu amb Horta. Es situa al Passeig de Fabra i Puig en una posició intermitja entre l’església esmentada i el mercat de La Mercè. En l’actualitat aquesta masia ha estat rehabilitada com a centre cívic. Can Basté és un centre de referència fotogràfica. Té espais adaptats per fer cursos i exposicions d’aquesta matèria.
Dibuix a 1:200 de Can Basté.
En l’estudi d’aquest centre cívic ens hem centrat en la qualitat de l’espai exterior que neix de les diferents relacions amb els edificis veïns. En primer lloc la posició girada respecte la ciutat recorda un gran transatlàntic trencant el gel. Aquesta fissura a la malla urbana no només indica una direcció per seguir explorant la ciutat, sinó que també forma espais “intersticials” de usos molt diferents que donen un valor afegit al centre cívic. L’espai a tocar de la porta d’entrada del mercat té un canvi de secció respecte a la cota del paviment del centre cívic. Aquest canvi de cota genera un espai interessant, que amb la col·locació de bancs ha passat a ser un lloc molt atractiu per la gent gran que asseguts observen l’espectacle de la vida quotidiana del mercat. L’entrada principal al centre cívic s’estén en una gran plataforma que es diferencia de cota amb el carrer ja que es produeix també una diferència d’espectacle: el carrer té una velocitat ràpida, accions amb moviment que desapareixen amb pocs segons; en canvi, l’espai lliure de la plataforma permet un altre tempo, on les accions es poden dilatar en el temps. És un lloc informal i transformable, on es barreja observar i ser observat. Es gaudeix de l’espectacle de la plaça des dels bars, els bancs, o vorejant l’espai. És un espai participatiu, informal i molt viu. Aquest espai lliure d’entrada a l’edifici va tocant la ciutat de diferents formes creant racons molt estimulants amb usos diferents. A la placeta de l’església, aixecada de la plaça central només per uns esgraons, hi juguen els nins, davall l’arc s’amaguen els més grans, i els més atrevits guaiten al jardí privat d’una casa veïna a l’església. Tot l’espai que envolta el centre cívic és molt interessant. Es produeix un recorregut deambulatori al voltant de l’edifici. D’alguna forma és una escultura a gran escala que, tocant els edificis del costat, fa que l’espai que l’envolta es dilati i es comprimeixi al voltant d’aquest deambulatori, provocant el desig de moure’s i veure que hi ha al següent pas.
Vicenç Sarrablo és doctor arquitecte per la UPC i director de l’àrea tècnica de la UIC. Des del 2004 és director a la mateixa universitat de la primera Càtedra Ceràmica d’Espanya i entre els anys 2008 i 2013 dirigeix l’Escola Superior d’Arquitectura de la UIC. Professionalment s’especialitza tant en I+D, com en disseny d’estructures pneumàtiques i sistemes constructius amb elements ceràmics. Els seus dissenys industrials han estat ampliament divulgats i han rebut diverses distincions i premis per part de l’Asociació Española de Científics, FAD, ASCER, Construmat, Inno Foro Verde i Technal.
La conferència de l’arquitecte Vicenç Sarrablo comença amb una breu introducció sobre les bòvedes ceràmiques i la seva evolució amb l’objectiu d’explicar la procedència dels sistemes abovedats amb ceràmica armada, els quals no provenen directament de la fàbrica cohesiva, sinó de la làmina de formigó armat.
Aquest sistema apareix per la suma de les experiències de dos personatges: l’enginyer Eladio Dieste (1917-2000) i l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, els quals coincideixen l’any 1947 a la construcció de la Casa Berlingieri, projecte a Uruguay d’Antonio Bonet, on aconsegueixen, combinant el coneixement de les làmines de formigó armat i la volta a la catalana, bòvedes amb cantells de 8-10 cm.
Casa Berlingieri, Anotnio Bonet Castellana (1947)
Dieste introdueix l’armat bidireccional amb morter i desenvolupa un sistema d’encofrat mòbil per a configuracions de cobertes ceràmiques laminars que suposa un gran estalvi, ja que la ceràmica armada amb 24h ja es pot desencofrar pel fet que el 80 % de la làmina ja està cuita i només ha de fraguar el morter. Aquest és un clar avantatge respecte el formigó i com que es tracta d’un sistema constructiu humil, és molt més barat que les encavallades metàl·liques.
Armat bidireccional a les làmines ceràmiques autoportants.
La utilització d’encofrats mòbils suposava un estalvi econòmic important.
Mireia Luzárraga és arquitecta i professora. Obté una qualificació d’excel·lent del seu PFC i M.Arch. el 2009 per ESARQ. L’any 2010 funda, juntament amb Alejandro Muiño, Takk, un estudi d’arquitectura amb seu a Barcelona que centra els seus objectius a l’exploració de la capacitat creativa dels llenguatges i les formes contemporànies. Han estat guardonats amb diversos premis com ara el FAD d’arquitectura i interiorisme el 2011.
Amb l’arquitecta Mireia Luzárraga iniciem el cicle de conferències del segon quadrimestre. Ha portat amb ella tots els documents del seu PFC “Infraestructura doméstico-agrícola en Almada” que ha estès damunt les taules de l’aula. Aquest treball Final de Carrera el va cursar a l’Escola Tècnica Superior de Madrid l’any 2008. La conferència està destinada tant als alumnes de PFG (Projecte Final de Grau), com als de Taller Temàtic, als quals és d’interès pel seu estudi i treball amb la topografia del front marítim d’Almada, a Portugal.
El projecte es basa en la investigació sobre alternatives habitacionals productives i té l’objectiu d’aconseguir un espai autosuficient en termes d’agricultura. Per aquest motiu realitza prèviament un exhaustiu estudi de l’Estuari del Tajo, en el qual analitza les densitats de la zona, les tipologies i els programes existents, així com la petjada ecològica (espai de terreny necessari per viure) i la petjada agrícola.
Un cop realitzat aquest estudi genèric, es centra en el front fluvial i allà estudia la topografia i els espais que defineix la geologia de la línia de costa per tal d’escollir el millor per situar el seu projecte. Luzárraga parla de la topografia com un punt a favor del projecte, des d’un inici l’incorpora i l’adapta, i l’utilitza en benefici propi.
Amb aquesta investigació acaba generant un sistema estructurat per tres capes: les peces edificades, la vegetació (arbrat i cultius) i els recorreguts i parades exteriors, organitzats en diferents nivells. Al projecte defineix tres tipologies d’habitatge, les quals combinen programa domèstic, públic i privat, i peces de treball, estudi i investigació. Dins aquestes peces amb hivernacles verticals hi incorpora tecnologia hidropònica.
Vallcarca dins Nàpols?
Barcelona no té gran experiència en créixer damunt els turons que l’envolten a escala de ciutat. L’inici d’ocupació d’aquests turons al nord de la ciutat va ser amb “torres”, habitatges unifamiliars aïllats, rodejats de jardí.
Aquest és l’origen del barri de Vallcarca on treballem aquest curs. Actualment és un espai desfigurat, amb restes de muntanya i ruïnes d’edificacions anteriors. Una àrea de topografia ondulant entre els turons del Putxet, La Creueta del Coll i el Carmel.
Al turó del Carmel es situa el Park Güell, un exemple d’urbanització on els carrers van dibuixar diverses relacions amb la falda de la muntanya. Però en general, les vies d’aquestes parts altes, impressionen per les seves fortes pendents i poques vegades el seu traçat deixa a la vista la ciutat a sota. Els dos costats del carrer es construeixen fent una secció tancada. El seu origen pot ser el d’antics camins de muntanya que han acabat urbanitzats, o ser resultat de la prolongació en línia recta dels carrers del pla de Barcelona, que pugen la muntanya amb grans pendents.
Si la topografia ens costa d’entendre en els traçats dels carrers, tampoc els edificis ens l’expliquen. Quan les cases unifamiliars donen pas als habitatges col·lectius, els nous edificis creixen amb parets mitgeres, com si estiguessin a un carrer horitzontal de la ciutat, i els seus accessos acostumen a organitzar-se amb un sol nivell, com a l’Eixample.
La curiositat de conèixer una ciutat amb tradició de construir-se amb al topografia, ens va dirigir de Vallcarca a Nàpols.
Introducció a l’evolució urbana de Nàpols:
Mesurant les pedres de l’edifici de la Universitat Federico II.
Mesures dels relleus al a façana de l’església del Gesú .Dibuix: Samuel Laguarta.
El viatge comença a la Piazza del Gesù Nuovo, punt de trobada per iniciar una primera passejada de presa de contacte amb la ciutat. Recordant els croquis de Le Corbusier al seu viatge a Orient, mesurem i dibuixem els prismes de la façana de la Chiesa del Gesù Nuovo, i d’aquí baixem fins al mar, al Castel Castel dell’Ovo, situat al centre de la badia de Nàpols.
Tornem a pujar el pendent fins a Via Toledo, a casa dels professors Marella Santangelo i Paolo Giardiello, que ens esperen per explicar-nos l’evolució de la ciutat de Nàpols, i la seva relació amb els límits: el mar, les muralles i els turons.
La professora Marella Santangelo ens explica l’evolució de la ciutat de Nàpols.
Amb el professor Antoni Ramón, responsable del Seminari Construir Comunitats que complementa el Taller Temàtic, l’espai teatral que la companyia LaPerla29 té a l’antic Hospital de la Santa Creu. L’espai està situat dins una nau gòtica cedida per la Biblioteca de Catalunya, la qual forma part del recinte hospitalari anomenat La Santa Creu, construït al segle XV. Aquest edifici reunia tots els serveis mèdics hospitalaris de la ciutat i com a tal es va mantenir actiu fins a finals del segle XIX. Posteriorment, la nau va ser destinada a l’escola d’arts i oficis, i actualment l’edifici té una oferta cultural variada: l’Escola Massana, l’Institut d’Estudis Catalans, dues biblioteques públiques, la Biblioteca de Catalunya i les funcions al teatre que organitza LaPerla29.
Oriol Broggi ens explica les ampliacions de l’Hospital
Història de LaPerla29
Oriol Broggi, creador de la companyia LaPerla29 i director d’aquest espai escènic, ens cita una hora abans de l’inici de l’espectacle Al nostre gust, el qual ell mateix dirigeix, per mostrar-nos totes les dependències que formen part d’aquest singular teatre: l’escenari, la sastreria, el magatzem, els vestuaris i el bar.
Vestuari en altura
Broggi ens submergeix en el món de la dramatúrgia mentre els actors i els tècnics assagen les últimes escenes. Abans que arribin els espectadors, fem un recorregut pel teatre, i Broggi ens explica les peculiaritats de cada espai, en especial de l’escena, que es troba sota els arcs gòtics de la nau. Les grades son mòbils per poder canviar el marc escènic segons les necessitats de l’obra, i el terra de és de sorra, fet que permet millorar l’acústica de l’espai.
Escena de Al nostre gust
Al nostre gust, l’obra que vam veure, és el nou espectacle de LaPerla29. Al programa de mà explica que l’obra parteix d’un “text-mare per on l’espectador navega deixant-se portar i lliscant a través del teatre més essencial, pur i real. Una dramatúrgia que agafa moments d’autors i referents molt variats, que els fa seus per introduir-los en l’escenari, com ara aquest de Federico García Lorca:
Escena final – A les víctimes de l’esperança i l’optimisme
Escenari sota les voltes
“Yo no hablo esta noche como autor ni como poeta, ni como estudiante sencillo del rico panorama de la vida del hombre, sino como ardiente apasionado del teatro de acción social. El teatro es uno de los más expresivos y útiles instrumentos para la edificación de un país y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro sensible y bien orientado en todas sus ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar en pocos años la sensibilidad del pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar y adormecer a una nación entera.
El teatro es una escuela de llanto y de risa y una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equívocas y explicar con ejemplos vivos normas eternas del corazón y del sentimiento del hombre.”
Drawing.
Drawing is communicating, it makes visible what we are thinking in order to confront it with others and with ourselves.
We draw at the beginning of a project. Later, during its construction, we draw for the builder. And we can also draw to record the occupancy. The drawing that interests us is the one which researches and fixes our thoughts. It is not about skill.
One can explain a project only with words, but drawing sets a precise geometry that language cannot give. It fixes an option. A drawing brings to sight a thought. When discussion on a project goes into drawing, it incorporates dimensions and proportions, a scale in relation to things around them. Drawing testes what has been talked. To draw with measurements has to do with its materiality, and it brings our thoughts closer to construction, thoughts get prepared for the action.
This is a special aspect in architecture: thoughts and actions go together. Our architecture studio is not interested in intellectual speculations, we test our thoughts into a built reality, so they get into the freedom of interpretation of any built work.
Treballs d’investigació a Vallcarca
Novembre 2015.
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació
ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2015-16, Primer Quadrimestre
Professors Coordinadors: Eva Prats, Ricardo Flores
Becari de docència: Lourdes Socias
El dijous 26 de Novembre, els alumnes del taller van fer la Quarta Entrega Puntuada. Després d’una primera aproximació al perfil dels habitants del barri mitjançant les entrevistes, continuant amb la investigació de diversos aspectes de Vallcarca per grups, els alumnes fan les primeres propostes projectuals, a escala 1.500, amb el posicionament urbà de cadascú i la col·locació del programa. Els plànols inclouen el tipus de comunitat que cada estudiant pensa construir i la relació d’aquesta amb els veïns actuals del barri.
Com a complement dels dibuixos, s’han fet maquetes a la mateixa escala per veure volumètricament la relació del projecte amb la topografia de Vallcarca i les construccions existents al lloc.
Per entendre els passos d’evolució que han tingut tots els projectes, es porten a classe tots els documents elaborats des del inici de curs: plànols cartogràfics, collages, maquetes i fragments d’entrevistes, que ajuden a resseguir el pensament i l’evolució de cada treball.
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 