Eva Serrats i Francesc Pla es van conèixer estudiant arquitectura. En Francesc ha estat durant més de vint anys la P de BOPBAA, estudi d’arquitectura caracteritzat per obrir el camp de joc de les especialitzacions d’un arquitecte. L’Eva ha practicat oficis diversos en camps com la fotografia, el cine, la creació d’esdeveniments, projectes culturals, pedagògics i activismes. D’aquest recorregut en paral·lel conserven la inquietud per la pluralitat de formats i interessos. Des de fa tres anys convergeixen en un projecte comú a La Floresta, on s’impliquen en la creació de la Plataforma veïnal local, que vehicula els impulsos de millora del barri existent.
La seva metodologia d’assaig, atenta a les oportunitats d’escalabilitat i replicabilitat dels projectes, està present en propostes com Assaig General, simulacre de comportament sostenible a escala urbana realitzat pel FAD, o Trans: Besòs, acció de comunicació i posada en valor del territori fluvial que desenvolupen per al Consorci d’ajuntaments que comparteixen responsabilitat sobre el territori mancomunat de la desembocadura del riu Besòs.
Francesc Pla i Eva Serrats inicien la seva xerrada introduint-nos a Arrels Fundació, una organització que porta gairebé 30 anys acompanyant a les persones sense llar cap al camí de l’autonomia, oferint allotjament, alimentació, i atenció social i sanitària. La situació actual a Barcelona és d’unes 3000 persones sense llar, de les quals 900 dormen al carrer. El perfil habitual de les persones sense llar sol ser un home (només un 10% són dones) d’entre uns 26 i 45 anys d’edat.
Perfil habitual de les persones sense llar.
No es tracta d’un problema recent a la ciutat de Barcelona, sinó que ha anat succeint al llarg de nombroses dècades. La situació que viu una persona que s’acaba trobant al carrer es podria emmirallar en una teranyina. Una teranyina com a metàfora de la vida, on cada un dels braços d’aquesta fa al·lusió a diferents aspectes de la nostra vida (ja sigui la família, feina, la salut…) que s’encarreguen de subjectar tot el conjunt. Quan comença a fallar alguna de les extremitats de la teranyina, es comença a produir una distorsió d’aquesta fins arribar al punt que no es pot aguantar per sí mateixa. És en aquest moment on es produeix el descens per l’escala, on un comença a caure fins a quedar estès al terra, on no hi ha ningú.
El col·lapse de la teranyina i el descens per l’escala.
L’aparició al carrer no és una cosa predestinada. Es pot arribar a aquesta situació per motius molt diversos, ja sigui per perdre els lligams amb la família, la feina… però el fet és que un s’hi pot arribar a trobar molt ràpid.
Francesc Pla i Eva Serrats també ens parlen sobre Miquel Fuster, una persona que ha viscut al carrer i que actualment forma part de l’equip d’Arrels. És autor de 15 anys al carrer, on narra la vida al carrer a través d’un seguit d’il·lustracions. Fa tot un recorregut on mostra com la gent es construïa els seus propis interiors al carrer -un racó on es produeix una certa domesticitat-, la camaraderia entre diferents persones sense llar.
“15 anys al carrer” per Miquel Fuster.
PisZero és un projecte al barri del Raval que neix de la mà dels dos conferenciants conjuntament amb Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació. Junts pensen una tipologia/recurs fins al moment inexistent, que consisteix en un habitatge temporal de baixa exigència.
Aquesta nova tipologia pretén suplir la manca d’habitatges de normes més laxes, enfocats a les persones que més resistència ofereixen a l’hora de deixar-se ajudar i abandonar els límits del carrer. Aquesta resistència és associable a la por que aquestes persones tenen a tornar a perdre-ho tot, a tornar a fer l’ascensió per l’escala esmentada anteriorment, per tornar a precipitar-se de nou per ella fins arribar al seu final. També són persones que senten una forta pertinença al carrer i que no volen entrar a formar part d’un marc que els hi sembla excessivament pautat i burocratitzat. En general són persones que duen al voltant d’uns 15 anys sense llar i no els ve de gust deixar de pernoctar al carrer.
PisZero estaria a les antípodes de housing first, un altre projecte d’Arrels que ofereix allotjaments individuals completament equipats per a persones sense llar. Aquest segon model funciona però no tothom hi encaixa, i és per això que apareix el model del PisZero. Aquesta tipologia és la d’un model urbà, per tant, se situa al centre de la ciutat.
Uns voluntaris -preferiblement veïns de la zona- són els encarregats de realitzar la feina d’aproximació, on conversen amb les persones sense llar i els proposen de passar la nit en aquesta tipologia d’habitatges de baixa exigència, on no hi ha cap tipus de normes estrictes no s’espera que es vesteixin, es presentin o actuïn de determinades formes.
El projecte arrenca amb el curs “Hàbitat Futur” de l’Elisava Escola Universitària -coordinat per Francesc Pla i Josep Bohigas-, on el propi pis ubicat al Raval és el lloc de treball i els estudiants van pensant i experimentant a la vegada. D’aquí naixeran diverses propostes i idees, com la del racó més que una habitació, la privacitat vs la intimitat, entre d’altres.
Dibuixos dels estudiants a les parets del pis al barri del Raval.
Un cop finalitzat el curs, es crea un equip format per alguns dels alumnes que van participar en el curs esmentat anteriorment i Daniel Cid, que ajudarà a fer el trànsit cap al projecte que s’acabarà duent a terme.
El pis es troba en un bloc d’habitatges que pertany a l’Ajuntament de Barcelona, rehabilitat íntegrament per tal de destinar-lo a causes de caire social. El primer pas que es duu a terme consisteix en canviar les peces d’ubicació per tal de suplir la finalitat última a la que està destinat el pis: passar-hi la nit. L’accés a l’habitatge es produeix des del punt mig de l’habitatge i és en aquest punt on es troba una de les peces de majors dimensions i valor de tot el conjunt, ja que és en aquest punt on es duu a terme tot el ritual de rebre i d’acomiadar a les persones que vindran a passar la nit al PisZero. Aquesta peça se la coneix pel nom d’àgora.
A dalt, el pis rehabilitat per l’Ajuntament. A baix, el PisZero un cop finalitzat.
A un costat de l’àgora trobem l’habitació privada on dormen els dos voluntaris encarregats de la nit. Els voluntaris només estan allà per rebre, donar conversa a les persones que vindran a passar la nit i per resoldre possibles conflictes que es puguin arribar a ocasionar durant la nit.
A l’altre costat de l’àgora trobem una gran sala amb un seguit de camastres i al seu costat es troba una gran terrassa on els usuaris poden deixar les seves coses, poden sortir a fumar i fins i tot poden dormir en uns camastres però que en aquest cas són d’obra.
La sala amb els camastres.
La font que es troba a l’àgora.
La terrassa amb un porxo a un dels extrems del PisZero.
A partir de les 8 de la nit, es comencen a rebre a l’àgora les persones que passaran la nit al PisZero. Es conversa amb elles en aquest mateix espai, se’ls ofereix alguna cosa calenta per menjar i se’ls dóna el pack de benvinguda. Aquest pack consisteix en un matalàs transportable i plegable i un llum de ganxo, que també és transportable i que permet crear un espai amb un cert caliu allà on l’usuari desitgi.
El matalàs es col·loca sobre qualsevol dels camastres interiors o exteriors i es pot plegar com es desitgi.
PisZero de nit.
De dia, s’acomiada a les persones que han passat la nit al PisZero i es reconfigura l’espai: els camastres es transformen en taules de treball i seients, per dur-hi a terme tallers i activitats de diversos tipus.
PisZero de dia.
PisZero és un procés altament col·laboratiu, on experts d’àmbits molt diferents hi han participat aportant solucions que han ajudat a consolidar el pis tal i com és actualment. Cada una de les peces que forma part del pis ha pogut consolidar-se gràcies a la implicació d’aquests experts que han decidit implicar-se en el projecte de forma completament desinteressada.
Fotograma d’un diorama de PisZero.
Enllaç del vídeo de la conferència completa:
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 