Marta Saleta és periodista i realitzadora de documentals. Ha estat implicada amb el moviment veïnal i els mitjans de comunicació graciencs i ha realitzat la direcció, imatge i muntantge d’Encaixonats: Un documental de 52′ que retrata la pèrdua d’uns carrers, d’unes llars i d’un estil de vida que ha existit fins ara al barri barceloní de Vallcarca.

Després de veure la projecció Marta ens explica que la idea de fer aquesta filmació va sorgir quan estava treballant a la TV de Gràcia en la secció dels informatius i es varen fer ressó de que qualque cosa estava canviant a Vallcarca per que mai pujaven de Gràcia per veure que passava mes enllà.

Marta volia documentar el procés de transformació que estava patint el barri en aquell moment, i durant un any i mig va recollint aquesta informació audiovisual pricipalment del zona anomenada “Vallcarca-riera-viaducte” i que es troba delimitada per l’Avinguda de Vallcarca, el Pont de Vallcarca i el carrer Farigola.

Núria Benach és professora de geografia humana a la Universitat de Barcelona. Està interessada en les noves tendències de pensament geogràfic, els discursos sobre les transformacions urbanes i la construcció socioespacial de la diversitat. Ha investigat sobre les representacions urbanes en períodes d’intensa transformació, com els canvis de Barcelona durant els Jocs Olímpics, els canvis derivats de l’arribada d’onades migratòries o l’impacte del turisme urbà massiu.

 

La geògrafa humana i professora de la Universitat de Barcelona Núria Benach comença la seva xerrada destacant els interessos que té pels estudiants del taller el fet de treballar al barri de Vallcarca: “Es tracta d’un sector en transformació, un sector urbà estrany, dels més desgraciats de Barcelona”, afirma. Fa referència a l’obsolència programada, i compara, d’aquesta manera, les impressores amb la degradació i l’obsolescència del barri. Defineix també dos sectors, el primer, l’àrea no afectada pel pla urbanístic, que es transforma substituint les torres per habitatges d’aspecte modest i el teixit comercial es modernitza, i l’àrea afectada, condemnada a la degradació.

La Núria ens descriu el barri d’una manera molt propera, per ella és un espai viscut. Parla de carrers, de carrers que feien por i altres records de petita, però amb una mirada crítica i analítica. Explica que l’orografia és el que determina la vida a Vallcarca, que la Riera és l’element estructurador, i és per això que aquesta esdevé l’espai més simbòlic d’aquest barri encaixonat. D’aquí mostra el plànol de la xarxa hidrogràfica de Barcelona de Pau Vila i cita el llibre “Tots els barris de Barcelona” de Jaume Fabre i J. Mª Huertas. Fent referència a la topografia, menciona el pont, element que va permetre comunicar les dues vessants de la vall incomunicades, i les escales, un altre dels trets característics del barri, posant com a exemple les de la Baixada Briz, el Passatge Farigola i la Baixada de la Glòria. Destaca, també, la importància que té la Plaça Lesseps pel barri, tot fent referència a la seva història tortuosa, i la defineix com un espai que tenia tots els elements de lloc central, ja que abans el metro només arribava fins allà.

Segona Presentació: Documents d’observació: plànols, maqueta i collages

La Segona entrega es basa en la presentació de tres documents: el plànol cartogràfic amb les millores del comentaris de la primera presentació i les observacions de la visita al lloc; la maqueta d’observació amb els interessos de cada alumne de la seva cartografia; i una sèrie de collages que reflecteixen les impressions de la visita a Vallcarca.

Visita Vallcarca

Des de l’antiga ubicació de la que va ser una de les mes importants cases de cites de Barcelona (Caseta Blanca), ara un espai públic, comença el recorregut per conèixer físicament el barri de Vallcarca. Aquest espai es troba en la cantonada de l’Avinguda de Vallcarca amb el carrer Bolívar, un buit que deixa veure la mitgera de l’antiga construcció, fet que fa pensar que amb els continus enderrocs s’han deixat les mitgeres com noves façanes del barri i com s’hi hauria d’intervenir en aquestes..Si continuem pujant per l’avinguda vèiem que es repeteixen aquests espais de parcs o places encaixonades, com un intent d’avinguda lineal de la que parlava el Pla d’enllaços de Jaussely.