(sense títol)

Taller de Projectes Habitatge i Rehabilitació
Flores i Prats 2014-2019

Benvinguts al blog del Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació de 5è curs de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Aquí trobareu tota la informació relacionada amb el taller actual, el calendari, els participants i les diferents activitats i conferències realitzades al llarg del curs, així com també la bibliografia recomanada i un recull dels treballs realitzats pels alumnes.

Quiosquer i la seva família a la Plaça Pius XII de Sant Adrià de Besòs.
Foto: César Lucadamo

 

OBJECTIUS DEL TALLER:

En una situació global de crisi, l’habitatge col·lectiu pot ajudar a donar estabilitat i tornar la confiança que sembla haver-se perdut en moltes capes de la societat actual. La confiança en el veïnatge, en comptar amb ell, generant una comunitat en la que hom pugui sentir-se acompanyat i pugui recolzar-se en qualsevol moment; és una necessitat que l’arquitectura pot col·laborar a resoldre de manera decisiva. Col·laborar a invertir una tendència a l’aïllament i la individualitat, afavorint la comunicació, conèixer-se i relacionar-se. Ens importa el caràcter inclusiu de l’habitatge social, amb la seva capacitat d’incorporar sectors de la societat en perill d’exclusió, no solament econòmica sinó també cultural. L’habitatge col·lectiu pot funcionar com a un primer cercle social dins l’estructura més gran de la societat i la ciutat. És per això que la formació multidisciplinar de l’arquitecte és fonamental per tal d’entendre la repercussió social implícita en el disseny d’habitatges.

El taller busca l’escala coherent entre els espais i els esdeveniments, utilitzant el carrer i l’espai públic com a eina. Tracta, per tant, de crear comunitat combinant el nou programa amb la trama existent amb l’interès de re-connectar i tornar a activar les zones del barri avui desarticulades. La nova comunitat doncs, compta amb els habitants del barri, el que fa que l’edificació nova i la vella formin un nou conjunt que funciona en continuïtat.

ZONA DE TREBALL:

El taller treballa en zones de discontinuïtat entre trames de la ciutat de Barcelona, amb teixits molt fragmentats no només físicament sinó també socialment. Així, el programa d’habitatge i centre cívic-teatre és aprofitat per l’estudiant per intervenir allà on creu que pot ajudar a recosir les trames de aquest fragment de ciutat, inserint nous habitatges amb contacte amb els existents, de vegades inclús entre aquests, amb l’objectiu de tornar a crear una comunitat.

Vallcarca. Foto: Adrià Goula, 2015

 

INTERESSOS:

Tornar a reflexionar sobre el tema de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera, però amb una nova mirada. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó dins de la seqüència que la uneix amb la ciutat.

1. Tornar a reflexionar sobre el tema de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera, però amb una nova mirada. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó dins de la seqüència que la uneix amb la ciutat.
2. Reconèixer les qualitats del construït. L’exercici incorpora estructures urbanes en desús, i per tant requereix aprendre a observar les seves qualitats espacials i físiques. Rehabilitar i reutilitzar la topografia i els edificis existents, dins de criteris de sostenibilitat. Considerar el procés de projecte com a una acció que pugui ser tant additiva com sostractiva.
3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com a un activador, un intensificador de la ciutat, creient en la seva capacitat d’adaptació, aquest programa s’incorporarà a sistemes urbans existents per tal d’evitar l’exclusió social.
4. Entendre el projecte com a recerca. El taller investiga i qüestiona a partir del projecte, considerat com a una eina d’investigació i experimentació on reconèixer els límits i les possibilitats de la matèria amb la que treballem.
5. Valorar l’habitatge col·lectiu amb la seva capacitat de generar comunitat. Aquesta comprensió permetrà dissenyar els llocs de trobada i de relació, entenent la comunitat com el lloc que ajudarà als seus membres a agafar confiança.
6. Projectar la tipologia específica. La tipologia i les seves variacions sempre estan lligades a la forma urbana, social i històrica del context urbà on s’insereix. Entendre la capacitat de variació dels tipus d’habitatge segons l’orientació urbana, solar o social, la mida i la relació amb els espais comunitaris, és la base del projecte d’habitatge social col·lectiu.
7. Aprendre a definir els límits del projecte. Decidir la dimensió i àrea d’influència del projecte, la seva escala, límits i posició, sempre en relació a les condicions que trobem i a les que vulguem atendre. En l’elecció del lloc i la manera d’ocupar-lo quedarà ja implícita la qualitat del futur projecte.

Poblenou. Foto: Adrià Goula, 2016

PROCÉS DE TREBALL

1.Aula. S’intercalen períodes de treball a l’aula amb períodes de sortida al carrer. L’exercici comença completant l’enunciat pel propi alumne durant els tres primers mesos del taller, al confrontar-se amb la realitat del fragment urbà proposat per l’exercici. Un període a l’aula que ens introdueix al lloc i es treballa en grups, a partir de documents, plànols de la ciutat, lectures i dades amb les que conèixer i relacionar temes.

 

Imatge del Taller: Paper vegetal damunt plànols històrics

2.Carrer. Més tard es visita el lloc, per observar-lo directament i trobar interlocutors que informin del dia a dia aportant opinions. Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que conformen el lloc de treball, ja sigui la realitat construïda, la memòria, la social… Tan sols a partir de la combinació d’aquesta condició múltiple del lloc es podrà entendre i definir un projecte que pugui ser inclusiu, que incorpori aquesta condició tan àmplia del lloc.

 

3.Presa de dades a partir de entrevistes al lloc, com a forma d’aprendre a incorporar al projecte el caràcter múltiple de la realitat, sintetitzant-ho en una proposta que no perdi la complexitat i intensitat d’allò real. Treballar amb les opinions de la gent, convertint les dades de les converses en dades de projecte. Entrevistar als veïns de la zona i d’altres agents socials o polítics actius, actors de la realitat cívica del lloc.

PROGRAMA:

El Taller Habitatge i Rehabilitació tracta l’habitatge com a programa capaç d’adaptar-se a situacions urbanes i socials molt diverses i que pot ajudar a regenerar teixits desarticulats de la ciutat. El taller estudia a la vegada l’habitatge i de la ciutat: un i altre han de mirar-se per a definir-se i fer-ho en correspondència. L’habitatge es recolzarà a l’estructura social existent per formar part activa de la ciutat, a la vegada que el barri s’ajudarà de la nova comunitat per reactivar-se. Estudiar quins són els límits de l’habitatge, considerat no solament com l’àmbit que es troba dins de la pròpia casa, sinó dins de la seqüència d’àmbits i escales que l’uneixen amb la ciutat.

Per a què la proposta participi del barri, el programa inclou habitatge social i espais de relació veïnal. Es proposa que aquests espais de trobada s’organitzin mitjançant un centre cívic i un teatre. Durant el curs s’estudien diversos ateneus i centres socials, observant el seu rol en el mapa social de Barcelona. Nascuda sota l’impuls de les noves avantguardes dels anys seixanta del segle XX, la idea del teatre com a lloc de trobada és d’un especial valor pels interessos del taller.

 

Correccions del Taller