Mónica Rivera és cofundadora junt a Emiliano López de l’estudi d’arquitectura López Rivera Arquitectos, establert l’any 2001. Va realitzar la seva formació acadèmica als Estats Units, allà va estudiar Belles Arts i Arquitectura.

La xerrada comença presentant l’Hotel Aire de Bardenas a Tudela (Navarra). Es tracta d’un encàrrec per part d’un empresari que disposa d’un terreny a la zona del Parque Natural de las Bardenas Reales, on vol construir un hotel de quatre estrelles. El client seria també el constructor. El pressupost era ajustat i havien de dissenyar una estratègia.

Xavier Bustos és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. És soci fundador d’XNF Arquitectes i ha sigut professor de La Salle Arquitectura de Tarragona (URLL). A més, a més, ha sigut comissari d’un gran nombre d’exposicions dedicades a l’habitatge social i cooperatiu, tant a Catalunya com a Suïssa.

La conferència comença amb una breu introducció de Toni Ramon. Núria Benach treballa al Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, dins el grup de recerca GR (Espais Crítics). El tema de ponència: els territoris i els seus processos de transformació – Geografia humana i planejament urbà.

EL REPTE D’ESTUDIAR LA CIUTAT

Comença la xerrada fent una crítica a la forma en que les diferents disciplines hem mirat la ciutat al llarg del temps, centrant-nos només en l’àmbit d’allò construït. Segons ella, en una ciutat hi ha molt més que edificis i infraestructures: la vida de les persones i éssers que hi viuen, i tot el seu entorn. Sempre s’ha parlat d’ordenar el desordre quan s’ha volgut actuar en una ciutat, però realment és molt probable que aquest desordre formi part de la vida urbana. Per tant, Núria Benach ens introdueix a l’abordament de la ciutat com una cosa molt més complexa.

La xerrada s’inicia amb un dibuix que mostra el posicionament del Centre Cívic projectat per Enric Miralles i Carme Pinós a la localitat d’Hostalets de Balenyà. En aquest es pot observar que l’equipament se situa en una cantonada del carrer major del municipi, recollint tot un recorregut que es va engruixint a mesura que els veïns del municipi van trobant-se fins a fer cap a aquesta gran bossa que és el centre cívic.

El projecte parla d’una zona molt més gran a la pròpia parcel·la.

Aquest projecte es podria entendre com una porta, una porta que permet accessos de diferents caràcters: un gran accés cap als espais exteriors; una finestra que ens mostra l’interior d’aquest centre cívic i un tercer accés que s’efectua a través d’una porta molt més clandestina, d’accés diari i que condueix cap a les oficines.

El passat 15 de juny es van realitzar les presentacions finals dels projectes desenvolupats durant el Taller Habitatge i Rehabilitació. Us deixem amb una selecció de documents dels treballs presentats.

Volem aprofitar per felicitar als estudiants pel seu esforç i dedicació, i donar les gràcies a totes els professors convidats per venir.

Eva Garcia. Representació a mà de l’estat acual del lloc on es desenvolupa el projecte.

Eva Garcia presentant el seu projecte. Els convidats, d’esquerra a dreta: Carles Enrich, Jordi Maristany, Toni Ramon, Felix Arranz, Francesc Pla i Eva Prats.

Eva Garcia. Perspectiva de l’espai de trobada.

Emiliano López és arquitecte per l’ETSAV i comparteix estudi des de l’any 2001 amb Mónica Rivera. L’any 1999 va obtenir el Màster d’Arquitectura per la Harvard University Graduate School of Design i l’any 2012 obté el títol de Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. És professor de l’ETSAV des de l’any 1996 i ha impartit classes a la Universitat Rovira i Virgili, a la UIC, a la Universitat de Calgary (Canadà) i actualment és professor convidat a la Washington University a St. Louis (EEUU).

El passat dijous 27 d’abril vam poder gaudir d’una conferència a càrrec d’Emiliano López, on ens va portar sis projectes que formen part de la trajectòria de l’estudi Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos.

Emiliano López inicia la seva xerrada mostrant-nos sis seccions constructives de cada un dels projectes, on es poden veure els materials i solucions diferents que s’han adoptat en cada un dels casos, que de vegades són fruit de requeriments dels clients o que han aparegut en estadis més avançats del projecte.

Planta del projecte.

Ivan Alcázar és arquitecte per l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona. Actualment està escrivint la seva tesi doctoral sobre vincles entre espais escènics reutilitzables i espais nous, de la que Antoni Ramon n’és el tutor. És crític de teatre, d’arquitectura i d’urbanisme i col·laborador de l’Observatori d’Espais Escènics.

Ivan Alcázar inicia la seva xerrada mostrant-nos una imatge que va recuperar de l’arxiu històric dels Lluïsos de Gràcia, on es veu en primer pla l’apuntador d’una obra teatral i la successió dels espais i compartimentacions que es van generant al voltant d’ell. Aquesta és la primera imatge que veiem de l’arquitectura com a artefacte posada dins d’un espai major.

Successió d’espais. Des de l’espai de l’apuntador fins a la caixa escènica.

Seguidament, veiem la posada en escena de l’obra dirigida per Àlex Ollé, Quartett, on de nou, veiem un artefacte dins d’un altre artefacte però que en aquest cas es tracta d’una caixa minimalista dins de l’espai d’or i vellut del Liceu.

Viatge d’estudis a Berlín (del 24 al 28 de gener de 2017)

Aquest viatge d’estudis té com a punt de partida la relació que hi ha entre la ciutat escollida per fer el viatge i la zona de Barcelona en la que treballem, el barri de Poblenou, des del punt de vista de la estructura urbana i social: antics edificis industrials abandonats, carrers que perden la seva continuïtat, parcel·les completament buides fruit de l’enderroc d’antigues naus, un territori que presenta una forta discontinuïtat entre trames.

Berlín, per la seva part, ha patit un procés similar al del Poblenou però amb una escala i en un període completament diferents. En el seu cas, va veure com la major part de la seva extensió era arrasada pels efectes de la guerra i com posteriorment era sumida a una progressiva decadència arran de la ciutat dividida.

Durant el viatge hem tingut l’oportunitat d’observar com aquests nuclis urbans que van sofrir una major pèrdua i destrucció van ser capaços de reconstruir-se i renéixer gràcies a iniciatives com l’IBA Alt i la Interbau del 57. També hem fet un recorregut pel mapa teatral de la ciutat i hem visitat, precisament, 3 projectes fruits d’una reconversió d’infraestructures que es trobaven en un alt estat de decadència i se’ls hi va atorgar un nou ús.

Xavier Bustos és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i professor de La Salle Tarragona (URL). És soci fundador d’XNF Arquitectes i ha sigut comissari d’un gran nombre d’exposicions dedicades a l’habitatge social i cooperatiu, tant a Catalunya com a Suïssa.

La conferència que ens fa Xavier Bustos consisteix en un recorregut sobre diferents propostes d’habitatge col·lectiu en dues de les ciutats principals de Suïssa, Ginebra i Zuric.

Suïssa és un dels països europeus amb més experiència en el camp dels habitatges socials cooperatius, amb molts anys d’experiència a les seves esquenes, fet que ha modelat i caracteritzat significativament les situacions d’habitatge més habituals en aquest país.

Cal remarcar també que el règim de funcionament de les cooperatives suïsses són la base de l’habitatge col·lectiu. Per tal de poder optar al lloguer d’un habitatge d’aquestes característiques, cal haver-se afiliat prèviament a una cooperativa (que dependrà del rang en el que es trobi aquesta però que soldrà rondar els 50000 francs suïssos).

Segona entrega: DOCUMENTS D’OBSERVACIÓ

En aquesta segona entrega es presenten els Documents d’Observació de plànols, maquetes i collages que es realitzen al Taller. Aquests documents son fruit dels interessos dels estudiants a partir del treball sobre cartografies històriques que es superposen i es redibuixen per entendre com ha arribat a l’estat actual l’àmbit de treball: el Poblenou. La documentació recollida pels estudiants del taller és compartida i discutida a classe, prestant atenció al valor dels documents. Interessa doncs recollir i presentar el material amb que es fan les coses, valorant-lo amb el caràcter transitiu de la inspiració que sempre és des de o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter material, idèntic en qualsevol moment del procés.

En aquesta presentació, els plànols i collage d’observació cobreixen les parets de l’aula, mentre que les maquetes es presenten en una zona central de taules per tal que tots puguin veure el treball dels companys de classe.

El material d’observació es disposa a les parets de l’aula i les maquetes al centre.