Viatge d’Estudis a Nàpols (del 6 a l’11 de gener de 2016)

Vallcarca dins Nàpols?

Barcelona no té gran experiència en créixer damunt els turons que l’envolten a escala de ciutat. L’inici d’ocupació d’aquests turons al nord de la ciutat va ser amb “torres”, habitatges unifamiliars aïllats, rodejats de jardí.

Aquest és l’origen del barri de Vallcarca on treballem aquest curs. Actualment és un espai desfigurat, amb restes de muntanya i ruïnes d’edificacions anteriors. Una àrea de topografia ondulant entre els turons del Putxet, La Creueta del Coll i el Carmel.

Al turó del Carmel es situa el Park Güell, un exemple d’urbanització on els carrers van dibuixar diverses relacions amb la falda de la muntanya. Però en general, les vies d’aquestes parts altes, impressionen per les seves fortes pendents i poques vegades el seu traçat deixa a la vista la ciutat a sota. Els dos costats del carrer es construeixen fent una secció tancada. El seu origen pot ser el d’antics camins de muntanya que han acabat urbanitzats, o ser resultat de la prolongació en línia recta dels carrers del pla de Barcelona, que pugen la muntanya amb grans pendents.

Si la topografia ens costa d’entendre en els traçats dels carrers, tampoc els edificis ens l’expliquen. Quan les cases unifamiliars donen pas als habitatges col·lectius, els nous edificis creixen amb parets mitgeres, com si estiguessin a un carrer horitzontal de la ciutat, i els seus accessos acostumen a organitzar-se amb un sol nivell, com a l’Eixample.

La curiositat de conèixer una ciutat amb tradició de construir-se amb al topografia, ens va dirigir de Vallcarca a Nàpols.

Introducció a l’evolució urbana de Nàpols:

Mesurant les pedres de l'edifici de la Universitat Federico II

Mesurant les pedres de l’edifici de la Universitat Federico II.

Mesures dels relleus al a façana de l'església del Gesú .Dibuix: Samuel Laguarta.

Mesures dels relleus al a façana de l’església del Gesú .Dibuix: Samuel Laguarta.

El viatge comença a la Piazza del Gesù Nuovo, punt de trobada per iniciar una primera passejada de presa de contacte amb la ciutat. Recordant els croquis de Le Corbusier al seu viatge a Orient,  mesurem i dibuixem els prismes de la façana de la Chiesa del Gesù Nuovo, i d’aquí baixem fins al mar, al Castel Castel dell’Ovo, situat al centre de la badia de Nàpols.

Tornem a pujar el pendent fins a Via Toledo, a casa dels professors Marella Santangelo i Paolo Giardiello, que ens esperen per explicar-nos l’evolució de la ciutat de Nàpols, i la seva relació amb els límits: el mar, les muralles i els turons.

La profesora Marella Santangelo nos explica la evolución de Nápoles.

La professora Marella Santangelo ens explica l’evolució de la ciutat de Nàpols.

Continua llegint

Visita de alumnes i professors de la Universitat de Nàpols

461A9018

Un cop finalitzada la conferència de l’arquitecte Xavier Valls, ens van visitar a la classe els professors Marella Santangelo i Paolo Giardiello de la Università degli Studi di Napoli “Federico II” amb els seus alumnes de projectes de segon any. Juntament amb els del nostre taller, es va dur a terme una presentació i sessió crítica de l’estat actual dels projectes a Vallcarca.

Continua llegint

Conferencia Col.lectiu Volta.indd

Col·lectiu Volta és un grup d’arquitectes que desenvolupa projectes d’arquitectura i urbanisme apostant per la sostenibilitat, la bioconstrucció, la rehabilitació, els nous models d’accés a l’habitatge i la participació ciutadana. Preocupats per la realitat actual, volen potenciar el contacte i el compromís amb els moviments socials.

 

9191612497_6e86e7357c_z

El col·lectiu Volta, un jove grup d’arquitectes recent titulats i recent arribats a Vallcarca, i la Martina, que està fent el Projecte Final de Carrera en una parcel·la del barri, visiten el seminari “Construir comunitats” per parlar del Pla Popular en marxa.

Martina comença explicant l’origen del seu projecte, quan l’any 2013, estant l’Escola d’Arquitectura en vaga, amb uns companys decideixen fer una vaga activa i dedicar-se a pensar / fer una arquitectura necessària socialment. Sense saber exactament cóm, però si perquè, es fixen en Vallcarca, un barri destruït per les conseqüències del planejament urbanístic.

Continua llegint