Toni Gironès és arquitecte titulat per l’Escola d’Arquitectura del Vallès l’any 1992. Doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2016, amb la tesi doctoral: “Arquitectures espontànies, reflexions sobre constants en arquitectura: la península del Cap de Creus, una topografia en el temps”. Inicia la seva activitat com a professional lliberal l’any 1993 i des de llavors ha rebut diversos premis, entre ells, dos Premis FAD (2007 i 2013), el 1r Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2013) i dos 1r Premi de la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura (2012 i 2014).

Gironès comença la seva conferència relacionant alguns dels temes del curs amb els que mostrarà amb els seus projectes durant la xerrada: la topografia, la relació amb el lloc i l’habitatge social.

Ens parla de la geografia, del cicle de l’aigua, del paisatge, de la vegetació, de l’entropització humana, de la parcel·lació com a estructura d’un territori i de l’hàbitat. Defineix la topografia com una construcció humana prèvia a qualsevol nova ocupació, i remarca la importància de reconèixer-la abans de la nostra arribada com a arquitectes.

Com a exemple de la relació entre la vegetació i l’arquitectura projecta una fotografia del Mas de la Calderera, la casa natal de l’arquitecte Antoni Gaudí. Aquesta fotografia mostra la façana principal del mas amb dos grans plataners davant seu que la tapen. Són arbres de fulla caduca, per tant, protegeixen la casa de la radiació solar els mesos més càlids amb la seva floració i, en canvi, tal i com s’observa a la imatge, als mesos d’hivern permeten que aquesta incideixi directament a la façana, i en conseqüència, l’escalfi.

Mas de la Calderera a Riudoms, casa natal d’Antoni Gaudí.

Josep Llinàs és arquitecte i professor universitari. De la seva obra arquitectònica destaquen edificis com la Biblioteca Jaume Fuster (2006), el qual rep el Premi FAD i el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic, l’illa d’equipaments a Fort Pienc (2003) i els habitatges al carrer del Carme, al barri del Raval. Ha treballat, també a Tarragona, on es va encarregar de la reforma del Teatre Metropol (1995), obra de Josep Maria Jujol, arquitecte que admira i del qual n’és un gran coneixedor.

Hi ha dues maneres d’entendre i d’enfrontar-se a la ciutat: la de l’arquitecte i la del resident. Josep Llinàs aquest cop ens parla des de la seva pròpia experiència com a arquitecte i a la vegada resident d’aquest barri. Ell viu a Vallcarca i té el despatx a l’Avinguda de la República Argentina.

1. El Pont de Vallcarca

Fotografia publicada a El País, cedida per Josep Llinàs

Comença la conferència elogiant el gran viaducte, una peça gairebé feta per la pròpia gravetat. En destaca la seva senzillesa constructiva, basada en un sistema estàtic elemental. L’anomena elefant, una “espècie gegant de la ciutat”, i afirma que és com tenir un animal al barri. Entre les seves potes es barrejaven les típiques casetes amb jardí de Vallcarca i esdevenia, per tant, un punt on l’habitabilitat i la infraestructura convivien de costat sense generar problemes. Amb el pas del temps, aquestes petites cases han anat desapareixent, però actualment el pont continua essent aquella gran peça que empara tot allò que el rodeja.

Des de la perspectiva elevada de la fotografia anterior, a l’altra banda del pont es reconeix un conjunt que no està lligat amb la ortogonalitat de la trama típica de Barcelona, i en ell la importància de focalitzar especial atenció amb el sòl. D’allà sorgeixen edificis que no són propis d’aquest tipus de sòl tan inclinat, errors que el boom immobiliari va promoure i que amb la crisi han provocat una situació de desolació.