Josep Maria Montaner és doctor arquitecte, catedràtic de l’ETSAB i autor d’uns 35 llibres sobre arquitectura. Entre d’altres ha obtingut el Premi Nacional d’Urbanisme d’Espanya del Ministeri de l’Habitatge a la iniciativa periodística el 2005, pels seus articles a El País i a La Vanguardia. Va ser codirector junt amb la Zaida Muxí del Màster Laboratori de l’Habitatge del Segle XXI a la UPC. A les eleccions municipals de 2015 va sortir escollit com a conseller de l’habitatge i del districte de Sant Martí per Barcelona a la candidatura de Barcelona en Comú.
Durant aquests primers mesos de curs, els alumnes del taller han treballat per conèixer el territori de Vallcarca. Primer a partir del dibuix, per això la primera conferència va ser de Roger Páez, que va ajudar als alumnes a fer les seves cartografies del lloc. Més endavant varen analitzar Vallcarca mitjançant el medi social, amb xerrades com ara la de Manuel Delgado i Núria Benach, i la projecció del Documental Encaixonats. Després de contrarestar durant les últimes setmanes el planejament institucional explicat per Ricard Fayos, i el Pla Popular, fet a partir de les jornades participatives del veïns, avui ens visita Josep Maria Montaner, regidor d’habitatge de Barcelona, per parlar sobre la política d’habitatge social a la ciutat.

El primer lloc ens explica els canvis que s’han produït a l’ajuntament sobre aquest tema: L’habitatge es considera un dret bàsic, com la sanitat i l’educació, i per tant, no forma part d’urbanisme sinó de drets socials.

Celobert és una cooperativa que ofereix serveis tècnics en arquitectura, enginyeria, habitatge i urbanisme, amb responsabilitat eco-social. Entenen la seva activitat com una eina al servei de les persones i de la societat i estan compromesos amb el rigor tècnic i amb la honestedat personal.

LaCol és una cooperativa de joves arquitectes que treballa des del barri de Sants de Barcelona. Treballa amb l’arquitectura per a la transformació social, com una eina per a intervenir l’entorn proper de manera crítica. Sempre en paral·lel a la societat, actuant de manera justa i solidària començant per un sistema de treball horitzontal.

 

Després de la xarrada de la setmana passada de Xavier Valls, on parlava de la dificultat de dur a terme un pla d’habitatge social que sigui igual d’important que l’educació i la sanitat per a la societat i per a l’administració pública i on també comentava la necessitat de plantejar-se una nova forma d’entendre l’habitatge com a comunitat i col·lectiu cooperatiu. Avui, hem tingut a Maria Josep Làzaro i Cristina Gamboa, dels col·lectius Celobert i La Col, respectivament.

En primer lloc, Maria Josep i Cristina ens expliquen què és una cooperativa, quins valors té i quins són els seus objectius. Qualsevol cooperativa, és un conjunt de persones que s’agrupen dins un model legal per desenvolupar una activitat econòmica, amb un interès per la comunitat. Les cooperatives van néixer amb la voluntat de millorar l’entorn i la comunitat a la pertanyen. Maria Josep i Cristina ens expliquen que les cooperatives van néixer amb la voluntat de millorar l’entorn i la comunitat a la pertanyen, per tant, una cooperativa és un conjunt de persones que s’agrupen per desenvolupar una activitat econòmica, amb un interès per la comunitat i amb uns valors que la defineixen: lliure entrada de qualsevol persona com a membre, l’autonomia e independència de les institucions públiques i el cooperativisme, sentiment d’ajuda a altres col·lectius per millorar l’entorn en el que viuen. Molts col·lectius formen part de grups de cooperatives per abraçar tots els àmbits socials, com ara, el Grup Cooperatiu Ecos i  la Xarxa d’Economia Solidaria de Catalunya.

Xavier Valls ha estat president del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona durant vuit anys (1987-1995), de REGESA (Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, 1981-1991) i de l’Associació Espanyola de Promotors Públics d’Habitatge i Sòl (1993-1997). Del 1984 al 1995 va estar vinculat en el camp de la política com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, presidint el districte de Gràcia en el primer i en l’últim dels seus tres mandats (1984-88 i 1991-93). Posteriorment, ha tornat a exercir d’arquitecte i actualment és gerent de l’Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals de la Diputació de Barcelona.

 

Dijous passat, durant el Seminari Construir Comunitats, relacionat amb el Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació, l’arquitecte Xavier Valls i Serra va realitzar una xerrada sobre l’habitatge social a Barcelona.

Col·lectiu Volta és un grup d’arquitectes que desenvolupa projectes d’arquitectura i urbanisme apostant per la sostenibilitat, la bioconstrucció, la rehabilitació, els nous models d’accés a l’habitatge i la participació ciutadana. Preocupats per la realitat actual, volen potenciar el contacte i el compromís amb els moviments socials.

 

El col·lectiu Volta, un jove grup d’arquitectes recent titulats i recent arribats a Vallcarca, i la Martina, que està fent el Projecte Final de Carrera en una parcel·la del barri, visiten el seminari “Construir comunitats” per parlar del Pla Popular en marxa.

Martina comença explicant l’origen del seu projecte, quan l’any 2013, estant l’Escola d’Arquitectura en vaga, amb uns companys decideixen fer una vaga activa i dedicar-se a pensar / fer una arquitectura necessària socialment. Sense saber exactament cóm, però si perquè, es fixen en Vallcarca, un barri destruït per les conseqüències del planejament urbanístic.

Marta Saleta és periodista i realitzadora de documentals. Ha estat implicada amb el moviment veïnal i els mitjans de comunicació graciencs i ha realitzat la direcció, imatge i muntantge d’Encaixonats: Un documental de 52′ que retrata la pèrdua d’uns carrers, d’unes llars i d’un estil de vida que ha existit fins ara al barri barceloní de Vallcarca.

Després de veure la projecció Marta ens explica que la idea de fer aquesta filmació va sorgir quan estava treballant a la TV de Gràcia en la secció dels informatius i es varen fer ressó de que qualque cosa estava canviant a Vallcarca per que mai pujaven de Gràcia per veure que passava mes enllà.

Marta volia documentar el procés de transformació que estava patint el barri en aquell moment, i durant un any i mig va recollint aquesta informació audiovisual pricipalment del zona anomenada “Vallcarca-riera-viaducte” i que es troba delimitada per l’Avinguda de Vallcarca, el Pont de Vallcarca i el carrer Farigola.

Núria Benach és professora de geografia humana a la Universitat de Barcelona. Està interessada en les noves tendències de pensament geogràfic, els discursos sobre les transformacions urbanes i la construcció socioespacial de la diversitat. Ha investigat sobre les representacions urbanes en períodes d’intensa transformació, com els canvis de Barcelona durant els Jocs Olímpics, els canvis derivats de l’arribada d’onades migratòries o l’impacte del turisme urbà massiu.

 

La geògrafa humana i professora de la Universitat de Barcelona Núria Benach comença la seva xerrada destacant els interessos que té pels estudiants del taller el fet de treballar al barri de Vallcarca: “Es tracta d’un sector en transformació, un sector urbà estrany, dels més desgraciats de Barcelona”, afirma. Fa referència a l’obsolència programada, i compara, d’aquesta manera, les impressores amb la degradació i l’obsolescència del barri. Defineix també dos sectors, el primer, l’àrea no afectada pel pla urbanístic, que es transforma substituint les torres per habitatges d’aspecte modest i el teixit comercial es modernitza, i l’àrea afectada, condemnada a la degradació.

La Núria ens descriu el barri d’una manera molt propera, per ella és un espai viscut. Parla de carrers, de carrers que feien por i altres records de petita, però amb una mirada crítica i analítica. Explica que l’orografia és el que determina la vida a Vallcarca, que la Riera és l’element estructurador, i és per això que aquesta esdevé l’espai més simbòlic d’aquest barri encaixonat. D’aquí mostra el plànol de la xarxa hidrogràfica de Barcelona de Pau Vila i cita el llibre “Tots els barris de Barcelona” de Jaume Fabre i J. Mª Huertas. Fent referència a la topografia, menciona el pont, element que va permetre comunicar les dues vessants de la vall incomunicades, i les escales, un altre dels trets característics del barri, posant com a exemple les de la Baixada Briz, el Passatge Farigola i la Baixada de la Glòria. Destaca, també, la importància que té la Plaça Lesseps pel barri, tot fent referència a la seva història tortuosa, i la defineix com un espai que tenia tots els elements de lloc central, ja que abans el metro només arribava fins allà.

Manuel Delgado és un antropòleg i professor universitari català, llicenciat en Història de l’art i doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Ha treballat especialment entorn la construcció de l’etnicitat i les estratègies d’exclusió en marcs urbans. També s’ha interessat per les representacions culturals a la ciutat i les noves formes de culte al món contemporani. Membre del Consell de direcció dels Quaderns de l’ICA, forma part de la junta directiva de l’Institut Català d’Antropologia. També és membre de la Comissió d’Estudi sobre la Immigració del Parlament de Catalunya.

 

Link: http://observatoriconflicteurba.org/

OACU (Oberservatori d’Antropologia del Conflicte Urbà) és un col·lectiu dedicat a la recerca i la formació amb especial èmfasi en l’estudi de la ciutat i en un dels seus elements constitutius, el conflicte. L’apropiació capitalista de la ciutat, així com l’ús capitalista de l’espai públic urbà és un dels temes principals en les investigacions i activitats realitzades per aquest grup de recerca implicat políticament.

Roger Paez és doctor arquitecte i professor de projectes arquitectònics. Va realitzar un màster en projectació arquitectònica avançada a la University of Columbia a Nova York. Del 2003 al 2005 va ser membre del Consell Editor de “Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme”. Co-fundador de AiB arquitectes amb Juan Azulay, té 10 anys d’experiència en diversos estudis d’arquitectura (Alison+Peter Smithson, Enric Miralles i Moya, entre d’altres), 9 dels quals al capdavant de AiB arquitectes.

 

CONFERÈNCIA ROGER PAEZ:  “Je länger je lieber, o quants món hi ha en un lloc?”

Roger Paez ens introdueix el concepte de lloc mitjançant la suggerent imatge d’un ull envoltat amb una cinta de Möbius. Aquest ull és el responsable de mantenir la realitat i la cinta que l’envolta en simbolitza la seva continuïtat. Amb aquesta breu introducció basada en l’alquímia, en la qual fa referència directa a l’alquimista Jacob Böhme, Paez explica que la realitat és una construcció que es fa amb la mirada.