Amb el professor Antoni Ramón, responsable del Seminari Construir Comunitats que complementa el Taller Temàtic, l’espai teatral que la companyia LaPerla29 té a l’antic Hospital de la Santa Creu. L’espai està situat dins una nau gòtica cedida per la Biblioteca de Catalunya, la qual forma part del recinte hospitalari anomenat La Santa Creu, construït al segle XV. Aquest edifici reunia tots els serveis mèdics hospitalaris de la ciutat i com a tal es va mantenir actiu fins a finals del segle XIX. Posteriorment, la nau va ser destinada a l’escola d’arts i oficis, i actualment l’edifici té una oferta cultural variada: l’Escola Massana, l’Institut d’Estudis Catalans, dues biblioteques públiques, la Biblioteca de Catalunya i les funcions al teatre que organitza LaPerla29.
Oriol Broggi ens explica les ampliacions de l’Hospital
Història de LaPerla29
Oriol Broggi, creador de la companyia LaPerla29 i director d’aquest espai escènic, ens cita una hora abans de l’inici de l’espectacle Al nostre gust, el qual ell mateix dirigeix, per mostrar-nos totes les dependències que formen part d’aquest singular teatre: l’escenari, la sastreria, el magatzem, els vestuaris i el bar.
Vestuari en altura
Broggi ens submergeix en el món de la dramatúrgia mentre els actors i els tècnics assagen les últimes escenes. Abans que arribin els espectadors, fem un recorregut pel teatre, i Broggi ens explica les peculiaritats de cada espai, en especial de l’escena, que es troba sota els arcs gòtics de la nau. Les grades son mòbils per poder canviar el marc escènic segons les necessitats de l’obra, i el terra de és de sorra, fet que permet millorar l’acústica de l’espai.
Escena de Al nostre gust
Al nostre gust, l’obra que vam veure, és el nou espectacle de LaPerla29. Al programa de mà explica que l’obra parteix d’un “text-mare per on l’espectador navega deixant-se portar i lliscant a través del teatre més essencial, pur i real. Una dramatúrgia que agafa moments d’autors i referents molt variats, que els fa seus per introduir-los en l’escenari, com ara aquest de Federico García Lorca:
Escena final – A les víctimes de l’esperança i l’optimisme
Escenari sota les voltes
“Yo no hablo esta noche como autor ni como poeta, ni como estudiante sencillo del rico panorama de la vida del hombre, sino como ardiente apasionado del teatro de acción social. El teatro es uno de los más expresivos y útiles instrumentos para la edificación de un país y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro sensible y bien orientado en todas sus ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar en pocos años la sensibilidad del pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar y adormecer a una nación entera.
El teatro es una escuela de llanto y de risa y una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equívocas y explicar con ejemplos vivos normas eternas del corazón y del sentimiento del hombre.”
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 