Ivan Alcázar és arquitecte per l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona. Actualment està escrivint la seva tesi doctoral sobre vincles entre espais escènics reutilitzables i espais nous, de la que Antoni Ramon n’és el tutor. És crític de teatre, d’arquitectura i d’urbanisme i col·laborador de l’Observatori d’Espais Escènics.

Ivan Alcázar inicia la seva xerrada mostrant-nos una imatge que va recuperar de l’arxiu històric dels Lluïsos de Gràcia, on es veu en primer pla l’apuntador d’una obra teatral i la successió dels espais i compartimentacions que es van generant al voltant d’ell. Aquesta és la primera imatge que veiem de l’arquitectura com a artefacte posada dins d’un espai major.

Successió d’espais. Des de l’espai de l’apuntador fins a la caixa escènica.

Seguidament, veiem la posada en escena de l’obra dirigida per Àlex Ollé, Quartett, on de nou, veiem un artefacte dins d’un altre artefacte però que en aquest cas es tracta d’una caixa minimalista dins de l’espai d’or i vellut del Liceu.

Viatge d’estudis a Berlín (del 24 al 28 de gener de 2017)

Aquest viatge d’estudis té com a punt de partida la relació que hi ha entre la ciutat escollida per fer el viatge i la zona de Barcelona en la que treballem, el barri de Poblenou, des del punt de vista de la estructura urbana i social: antics edificis industrials abandonats, carrers que perden la seva continuïtat, parcel·les completament buides fruit de l’enderroc d’antigues naus, un territori que presenta una forta discontinuïtat entre trames.

Berlín, per la seva part, ha patit un procés similar al del Poblenou però amb una escala i en un període completament diferents. En el seu cas, va veure com la major part de la seva extensió era arrasada pels efectes de la guerra i com posteriorment era sumida a una progressiva decadència arran de la ciutat dividida.

Durant el viatge hem tingut l’oportunitat d’observar com aquests nuclis urbans que van sofrir una major pèrdua i destrucció van ser capaços de reconstruir-se i renéixer gràcies a iniciatives com l’IBA Alt i la Interbau del 57. També hem fet un recorregut pel mapa teatral de la ciutat i hem visitat, precisament, 3 projectes fruits d’una reconversió d’infraestructures que es trobaven en un alt estat de decadència i se’ls hi va atorgar un nou ús.