PFC Nuevo entorno para un viejo cementerio

El proper diumenge 28 d’octubre a les 12:00h s’inaugura a la Capella del Cementiri de Poblenou a Barcelona l’exposició “Nuevo entorno para un viejo cementerio” sobre el Projecte Final de Carrera de Guayente García.
Estarà fins el 4 de novembre.

Primera entrega puntuada: La unitat d’habitatge

El dimarts 20 de febrer es va dur a terme la primera entrega puntuada del segon quadrimestre, on els estudiants van presentar les diferents propostes d’habitatge que han anat treballant.

La classe es va omplir de dibuixos, fragments de les entrevistes als veïns del Poblenou, maquetes parcials dels habitatges i de les agrupacions d’aquests. Amb la presència de les arquitectes Anna Bach i Anna Sala, es van discutir les formes d’habitar proposades.

Projectes Finals de Carrera, curs 2016-2017

Us presentem quatre treballs de PFC iniciats al taller temàtic, als barris de Vallcarca i del Poblenou.

El passat 19 de gener es van dur a terme les presentacions finals dels treballs desenvolupats durant el primer quadrimestre del Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació. Us deixem amb una selecció de documents dels treballs presentats.

Aprofitem per felicitar a tots els estudiants del taller per la seva dedicació i esforç al llarg d’aquests mesos i per agrair la presència i comentaris de tots els convidats que van ser presents en aquesta jornada.

Mercè Tatjer és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del medi urbà. Ha participat en equips interdisciplinaris de planejament urbà que han dut a terme treballs sobre el centre històric de Barcelona. Ha realitzat també investigacions acadèmiques i aplicades en el camp de la història de la vivenda, propietat urbana i estructures socials de les ciutats espanyoles, i un continuat treball d’investigació en didàctica de les ciències socials. Col·labora amb diferents institucions educatives i culturals de la ciutat de Barcelona. És membre del consell de redacció de diverses revistes científiques.

1. Iniciem la visita agafant un tren des de l’Estació de Sants en direcció a l’Estació de França per poder experimentar per l’interior la secció que deixa el pas del tren a l’estructura urbana del Poblenou. Durant el tram final d’aquest recorregut sortim de forma puntual a la superfície i el paisatge que ens deixa veure el calaix de les vies del tren que ressegueixen l’antiga anella de la fortificació de la Ciutadella és força heterogeni: ponts i escales que creuen el calaix, edificis que donen façana a les vies del tren, noves torres d’habitatge…

Després d’una primera aproximació al lloc mitjançant les cartografies i les diferents conferències del taller, visitem el barri per conèixer els seus habitants, els seus veïns. Conversar amb ells sobre la realitat en la que viuen, afegeix informació que queda enregistrada mitjançant diversos documents.

Plànol on es mostren els àmbits d’entrevistes dels grups del Taller.

L’exercici es realitza en grups de tres estudiants, cada grup escull una zona del barri (al plànol es veuen diferents àmbits, cadascun amb un color diferent). Els estudiants realitzen diverses entrevistes al seu àmbit, al qual van en diferents hores per tal d’aconseguir parlar amb diversos perfils del Poblenou. Aquest procés dura una setmana, després de la qual presenten el material realitzat a partir de les converses amb els veïns, representant les conclusions en formats de plànols, collages i vídeos.

Zaida Muxí és arquitecta i urbanista, doctora per l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i professora de l’ETSAB. És codirectora junt a Josep Maria Muntaner del Màster Laboratori de l’habitatge del Segle XXI de la UPC. Des de juliol de 2015 és Directora d’Urbanisme, Habitatge, Mediambient, Ecologia Urbana, Espai Públic, Via Pública i Civisme de Santa Coloma de Gramenet.

Zaida Muxí comença la seva conferència explicant-nos que els primers exemples que escoltem d’habitatge comunitari són aquells relacionats amb les experiències soviètiques, però l’habitatge comunitari no recull només aquests exemples sinó que hi ha una genealogia, ja que no hi ha una línea que serveixi per tothom.

Apunta que no sempre hem viscut com ho fem avui en dia, on observa una distinció molt clara entre el treball productiu i el reproductiu. Per tant, no sempre ha existit la separació entre casa i taller, en aquest sentit ens parla de les cases gremials, en les quals trobem espais domèstics de poca definició funcional. Ens explica que a l’any 1300 la taille parisina registra un total de 200 oficis; de tots ells, entre 80 i 90 permetien ambdós sexes i 12 eren exclusivament femenins. Sota la protecció dels gremis entre els segles XII i XVII les dones van tenir oportunitats úniques de rang, sobre certa seguretat econòmica així com participar en els oficis dels seus marits.

A la imatge, diferents funcions de comerç, treball i tenir cura al mateix temps.

La separació entre el treball productiu i el reproductiu vindrà amb la Revolució Industrial. Zaida Muxí ens mostra dos imatges de Peter de Hooch en les quals observem aquesta nova divisió que es produeix entre el dintre i fóra dels habitatges. Observem com en l’espai interior apareix el treball femení invisible, no reconegut i tampoc remunerat. És la finestra la que separa aquest món íntim d’un exterior que és tot el contrari: masculí, reconegut i remunerat.

Segona entrega: DOCUMENTS D’OBSERVACIÓ

En aquesta segona entrega es presenten els Documents d’Observació de plànols, maquetes i collages que es realitzen al Taller. Aquests documents son fruit dels interessos dels estudiants a partir del treball sobre cartografies històriques que es superposen i es redibuixen per entendre com ha arribat a l’estat actual l’àmbit de treball: el Poblenou. La documentació recollida pels estudiants del taller és compartida i discutida a classe, prestant atenció al valor dels documents. Interessa doncs recollir i presentar el material amb que es fan les coses, valorant-lo amb el caràcter transitiu de la inspiració que sempre és des de o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter material, idèntic en qualsevol moment del procés.

En aquesta presentació, els plànols i collage d’observació cobreixen les parets de l’aula, mentre que les maquetes es presenten en una zona central de taules per tal que tots puguin veure el treball dels companys de classe.

El material d’observació es disposa a les parets de l’aula i les maquetes al centre.

Laia Forné és sociòloga urbana especialitzada en la investigació i acció per a la gestió del gènere i la inclusió en l’àmbit de la planificació i l’ordenació urbana. Participa en diferents moviments urbans de la ciutat amb els quals ha realitzat processos de participació i d’intervenció urbana. Actualment és assessora de la Regidoria de Participació i Territori de l’Ajuntament de Barcelona.

Laia Forné comença la seva conferència llençant una pregunta als estudiants del Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació: Coneixeu o heu format part en algun procés participatiu?

Els estudiants reconeixen diversos processos participatius que s’han dut a terme a la ciutat de Barcelona i coincideixen en que, com a futurs arquitectes, sembla que no disposen de les eines necessàries per participar en ells, ja que són processos complexos.

A continuació Laia Forné ens explica el terme Participació: aquest recull les pràctiques socials i polítiques que pretenen incidir sobre alguna dimensió d’allò que és públic (col·lectiu). Aquest procés es produeix a partir d’escenaris de relació entre institucions i ciutadania per definir conjuntament els problemes i de dissenyar les solucions. Espais de coproducció que serveixin per articular sabers locals, sabers experts i l’ànalisi de la realitat, la priorització de problemes i oportunitats, el disseny de plans i programes, el seguiment de l’execució, l’assignació de pressupost i l’avaluació de costos i resultats. A més, dintre d’aquest procés participatiu que estarà integrat per un gran nombre de persones, serà fonamental tenir en compte la diversitat de mirades com a punt positiu. D’altra banda, els espais de participació mai no són neutres, però haurem de fer el possible per tal que s’apropin al màxim.

La capacitat d’incidència amb la participació pública és un dret. L’administració hi posa els mecanismes com els espais coproductius entre diferents agents com agents públics, experts (el paper de l’arquitecte com a tècnic) i els col·lectius com són associacions i ciutadania.

Tot seguit Laia Forné ens explica el concepte d’arquitectura participativa, existeixen espais i canals de participació i democràcia activa com serien: els consells municipals de ciutat, els consells territorials, els consells de ciutat, les taules de treball compartit, els processos participatius i les audiències públiques. Un altra via és la del impuls ciutadà, des de la pròpia iniciativa ciutadana podem fer arribar la nostra veu. També existeixen els canals de consultes ciutadanes i la gestió públic-comunitària.

Esquema d’arquitectura participativa.

Mercè Tatjer és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del medi urbà. Ha participat en equips interdisciplinaris de planejament urbà que han dut a terme treballs sobre el centre històric de Barcelona. Ha realitzat també investigacions acadèmiques i aplicades en el camp de la història de la vivenda, propietat urbana i estructures socials de les ciutats espanyoles, i un continuat treball d’investigació en didàctica de les ciències socials. Col·labora amb diferents institucions educatives i culturals de la ciutat de Barcelona. És membre del consell de redacció de diverses revistes científiques.

La visita comença a les 15.00h a la porta d’entrada de Can Ricart. Mercè Tratjer ens explica com aquest recinte fabril, dedicat a la filatura i estampació, portava el cotó a través del Mediterrani fins al Port de Barcelona. A principis del segle XIX anava al Raval, a l’actual Poliesportiu Can Ricart que eren les restes de la primera fàbrica. Aquesta va quedar obsoleta perquè no hi havia possibilitat d’ampliar-la, i al 1853 busquen un nou espai, essent l’industria de les primeres que marxa. Es situa pròxima al carrer Pere IV per la seva condició d’accés de la ciutat. En aquell moment, al voltant d’aquest eix vertebrador trobem grans espais dedicats a la producció agrícola.

Vista d’una de les naus que forma part del recinte Can Ricart.