Aquest viatge a Venècia té com a interès principal visitar la Biennale di Architettura, un esdeveniment on arquitectes de tot el món es troben cada dos anys per treballar entorn un tema comú.
Aquest any, la temàtica de la Biennale tracta el “Freespace”, que segons el manifest que es va fer diu: “…l’espai lliure que es pot generar quan el projecte està inspirat en la generositat. El nostre desig de crear Freespace pot ser, específicament, una característica individual dels projectes, però l’espai lliure també es converteix en un paradigma, en aquest sentit revela la presència o absència en general de l’arquitectura, si volem dir amb el pensament de l’arquitectura aplicat a l’espai en què vivim i residim. L’espai lliure és un signe d’una civilització més alta de viure, expressió de la voluntat
d’acollir. Per descomptat, la generositat no només es pot esperar: allò cultural i el marc institucional d’una comunitat ha de saber com fer-ho, ho ha de reconèixer i ho ha de voler estimular i promoure. “
Per altra banda, aquest viatge ha servit per veure molta part de l’obra de l’arquitecte Carlo Scarpa, doncs Venècia conté la gran part de la seva obra.
Primer dia: Capelles i Arsenale
Ens trobem tots davant l’Església de San Giorgio Maggiore, per pujar al Campanile abans d’endinsar-nos cap a les Capelles, part de l’exposició del País del Vaticà. Aquí, observem la ciutat des del sud, i amb el paviment de Palladio als nostres peus.
Paviment de l’entrada de San Giorgio Maggiore, amb vistes a Venècia
Mateixa vista una vegada dins de San Giorgio Maggiore
Les vistes des de San Giorgio Maggiore
Una vegada a baix, ens trobem a l’entrada dels jardins on trobem l’exposició del país del Vaticà, que consisteix en un seguit de capelles, encarregades a arquitectes com Smilian Radic, Eduardo Souto de Moura o Norman Foster.
Explicació abans de començar la ruta
Capella de Eduardo Souto de Moura, Portugal
Capella de Eduardo Souto de Moura, Portugal
Capella de Smiljan Radic, Xile
Capella de Smiljan Radic, Xile
The Morning Chapel de Flores & Prats, Espanya
The Morning Chapel de Flores & Prats, Espanya
The Morning Chapel de Flores & Prats, Espanya
Capella de Andrew Berman, EEUU
Explicació davant la capella de Norman Foster, Regne Unit
Capella de Norman Foster, Regne Unit
Capella de Javier Corvalán, Paraguay
Capella de Teronobu Fujimori, Japó
Una vegada arribat el migdia, ens traslladem d’illa per visitar l’edifici de l’Arsenale, una antiga nau on s’acostumaven a fer les cordes dels vaixells. Aquesta nau, que fa 300m de llargada, alberga tot un seguit d’exposicions de diferents arquitectes entorn al “Freespace”.
Com a interès principal, el grup de classe s’ha centrat en observar com cada arquitecte o cada estudi d’arreu del món, ha entès i plasmat aquesta temàtica.
El grup, de camí a l’Arsenale al migdia
Alumnes del grup repassant les seves explicacions.
Entrada a l’Arsenale
Introducció abans de començar el recorregut
Ferran Montesinos explicant l’intervenció de Paredes Pedrosa Arquitectos
Cadascun dels alumnes hem preparat prèviament l’explicació d’una de les presentacions que ha fet cada estudi d’arquitectura, d’aquesta manera hem fet una guia per tot l’edifici de les Corderie. Aquestes són algunes de les explicacions dels estudiants:
VECTOR ARCHITECTS (Gong Dong + partners) explicat per Víctor de las Heras
Víctor de las Heras davant l’exposició de Vector Architects
Exposició de Vector Architects
Vector Architects es un estudio de arquitectura, relativamente joven, fundado en 2008 en Beijing. Sus aspiraciones arquitectónicas y manera de proyectar se oponen a la tendencia arquitectónica china contemporània basada en la búsqueda de puntos de referencia en altura, grandes tamaños y formas poco cuidadas como corriente principal.
La instalación de la Biennale (Arsenale) es un espacio construido que se siente como un espacio de anfiteatro, un lugar de reflexión y calma, de misterio, que representa las diferentes calidades que transmite su proyecto de la Biblioteca de Seashore. Es una biblioteca ubicada en Hebei Sheng (China) enfrente del mar, en la cual cada espacio se ha proyectado para percibir de manera distinta la vistas, la brisa, la entrada de luz y el sonido.
O’DONNELL+TUOMEY “Paissatge plegable, Est i Oest” explicat per Toni Alemany
“Paisatge plegable, Est i Oest” d O’Donnell+Tuomey
Es tracta de dos arquitectes: Sheila O’Donnell i John Tuomey que començaren treballant a l’estudi de James Stirling i Michael Wilford. La proposta ajunta dos projectes: un concurs on van esser finalistes per a la Ciutat de l’òpera a Shanghai i un corrent centre cívic de l’oest d’Irlanda.
El primer és redueix a escala 1:10 i el segon a escala 1:2, de manera que ambdós formen unes seccions amb tamanys semblants. D’aquesta manera es perceben similituds i diferències entre els dos projectes: la llum, els espais que formen als interiors,…A més, el paissatge on s’incerten és semblant: conformen el paissatge davant del mar, però un a l’est i l’altre a l’oest.
Creuen també que ajuntant els dos i fent una escala entre mig d’ells acaben elaborant una capella o espai de reunió, on es troba l’est amb l’oest de dues cultures totalment diferents.
FLORES & PRATS “Liquid Light” explicat per Eva Prats
El grup davant “Liquid light” de Flores & Prats
El backstage de “Liquid light”, de Flores & Prats
El treball de Flores i Prats té la mateixa qualitat en capes que els seus bells dibuixos. El treball és rigorós i precís, però també se sent solt i orgànic, dissenyat per adaptar-se als contextos existents. Aquests contextos poden ser una nova finestra o portal en una paret, un tall en un pis o sostre existent per permetre el moviment o la llum, la transformació d’un espai abandonat en un espai públic íntim. Els seus coneixements estructurals, el seu coneixement de materials produeix un meravellós collage de nous i antics.
L’exposició d’aquesta Biennal representa el nou saló Beckett de Barcelona, que ocupa un edifici abandonat existent una vegada que el club de treballadors socials. Un forat al sostre de l’edifici semi-abandonat existent va revelar l’oportunitat de permetre que la “llum líquida” penetri a l’interior. L’exposició atrapa la llum a l’interior de forma sinuosa i porta al visitant en un viatge de descobriment.
ÁLVARO SIZA “Evasão” explicat per Maria Verdera
Maria Verdera explicant “Evasão”, d’Álvaro Siza
Es tracta del conegut arquitecte portuguès, Álvaro Siza, el qual va rebre fins i tot el Premi Pritzker l’any 1993. Els seus treballs es caracteritzen per la concordança amb l’entorn natural i cultural i per un estil que conjuga elements del racionalisme i de l’organicisme.
Per a la Biennal ha realitzat una obra molt poètica, interpretant d’una manera molt personal el manifest de FREESPACE. La instal·lació està formada per tres elements: un mur corb, un banc corb i una peça d’escultura. La col·locació enfrontada del mur i el banc, crea un espai de reunió agradable.
Un recinte en el qual ens sentim acollits, però no tancats. És com si es tractàs d’una abraçada. Els materials utilitzats són diferents en els tres casos, el banc d’un marbre molt càlid ens convida a seure i reposar, en canvi la pared de pladur, més fred, fa més de límit. En la pared tambè podem observar com un retall, com si es tractàs d’una finestra, que ens comunica amb el món exterior.
El títol de l’obra és: Evasão, evasió o escapament. Per aquest motiu, es col·loca una escala en l’espai, bastant irònica, ja que només fa que intensificar el valor de llibertat. Ens trobam en un espai que tanca, però que no atrapa a l’usuari; un espai que ens allibera l’esperit.
BENEDETTA TAGLIABUE “Weaving architecture” explicat per Pieràngela Humet
Pieràngela Humet explicant “Weaving architecture” de Benedetta Tabliabue
Aquest projecte interpreta el freespace com a Participació. Està situat a la Corderie, un antic edifici on els venecians teixien les seves cordes pels vaixells tan presents en aquesta ciutat marcada per l’aigüa. És un lloc molt relacionat amb l’acció de teixir, de cosir, de interconnectar. Un lloc on la gent treballava conjuntament, colze amb colze. Gràcies a una participació de molts treballadors, s’aconseguien coses molt útils i poderoses amb moviments molt petits com el teixir,
Teixir podria ser una manera de construïr del futur basada en una costum molt antiga. El concepte es relaciona amb fer que la gent es senti més connectada.
Per fer aquesta exposició, Tagliabue ens mostra un espai definit per diferents formes que generen un patró. Aquesta estructura la utilitza en un projecte que es farà a París sobre la reestructuració del Metro a la Banlieue (perifèria). La nova línia de metro ajudarà a connectar els barris amb menys recursos de la Banlieue. En el projecte de Tagliabue aquestes formes es mesclen amb un fons de colors amb mosaïcs i estampats africans, així els habitants de la zona, els quals la majoria provenen d’àfrica, es senten més connectats amb la seva cultura i el barri.
A diferència del projecte de París, a la exposició de la Biennale Tagliabue presenta aquestes peces fetes a mà, amb fustes i cordills, seguint la idea de la participació i la connexió. La connexió es veu present entre les diferents peces, amb la relació del material amb què estan fetes les peces i la història de l’edifici com a cordillerie. La participació es veu en la feina que hi ha darrere de cadascuna d’aquestes peces teixida a mà per diferents persones.
Tagliabue explica com la base de la inspiració d’aquest patró vé del moviment de les bandades d’ocells que sobrevolaven el paisatge mentres visitava el lloc del seu centre Artenoah per la biodiversitat, a Alemania. Al volar, aquests ocells seguien un patró que ha inspirat la seva proposta on moviment, edifici i paisatge es fusionen.
KAZUYO SEJIMA + RYUE NISHIZAWA / SANAA “Guruguru” explicat per Inma Puerto
Inma Puerto explicant “Guruguru”, de Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa
Responden al tema FREESPACE de una forma poética, diseñando una espiral sin principio ni fin, una bobina casi transparente que separa el interior y el exterior. Describen una alternativa a la masa y el peso, utilizando un panel acrílico que funciona como estructura propia reflejando las intenciones se sus proyectos, edificios que se asientan ligeramente sobre el terreno.
La instalación permite al visitante percibir el espacio de diferentes formas, siendo la luz y las personas del entorno los que limiten el horizonte.
MATHAROO ASSOCIATES “Notion of motion” Elisabeth Lucas
Elisabeth Lucas explicant “Notion of motion”, de Matharoo Assosiates
Se trata de una propuesta de un despacho indio dirigido por Gurjit Singh Matharoo. “Consideramos a los arquitectos principalmente como creadores de espacio, ya sea a escala de la ciudad, el paisaje o el perfil de la fachada “
Matharoo hablan de una estructura que es liberada de su función de soporte de carga, usándola más bien como un elemento de creación de espacio, formando una serie de planos entrelazados, doblados y plegados entre sí. Esta cadena de planos permite que los puntos de apoyo de esta estructura pasen desapercibidos y solo se aprecie el espacio que genera.
VALERIO OLGIATI ” Experience of Space” explicat per Alberto Aragón
Alberto Aragón explicant “Experience of Space”, de Valerio Olgiati
El grup a l’exposició de Valerio Olgiati
Ja fora de l’exposició, ens trobem al vespre per visitar la ciutat. L’Eva ens explica la seva història, abans de començar la ruta cap al barri de Cannaregio.
Eva Prats explicant la plaça San Marco
De nit, pels carrers i canals del barri de Cannaregio
Segon dia: Pavellons
Ens trobem el diumenge a l’entrada de les exposicions dels pavellons dels diferents països. Abans de començar, una sessió de dibuix: l’antiga billeteria de la Biennale di Venezia, de Carlo Scarpa, ja no funciona com a tal, però segueix al mateix lloc, rebent la gent que arriba a la Biennal.
Alumnes del curs dibuixant la billeteria de Carlo Scarpa
Alumnes del curs dibuixant la billeteria de Carlo Scarpa
Secció de la billeteria de Carlo Scarpa, de Víctor de las Heras
Planta i detall de la billeteria de Carlo Scarpa, de Maria Verdera
Perspectiva i detall de la billeteria de Carlo Scarpa, d’Angel Puig
Abans d’entrar al Pavelló Central dels Giardini, ens aturem per veure dos pavellons. Per una banda, el pavelló que va fer Carlo Scarpa per a Veneçuela l’any 1954, on s’aprecien els detalls al mil·límetre que dibuixava l’arquitecte. Per altra banda, el pavelló dels Països Nòrdics (Finlàndia, Noruega i Suècia), de l’estudi Lundén Architecture Company, explora la relació entre la natura i l’entorn construït.
Pavelló dels Països Nòrdics, de Lundén Architecture Company
Una vegada dins el Gran Pavelló, comencem les explicacions de cadascun dels alumnes. Aquestes són algunes de les petites xerrades que vam escoltar:
CENTRE JEANNE HACHETTE de JEAN RENAUDIE, interpretat per MARY LAHEEN ARCHITECTS, AOIBHEANN NT MHEARÁIN explicació per Pieràngela Humet
Pieràngela Humet explicant la interpretació del Centre Jeanne Hachette, de Jean Renaudie
Construït al 1970, Jean Renaudie tenia el somni de proporcionar vida d’alta qualitat per a tothom. Així va crear aquesta arquitectura humana, generosa i bonica, situada a la població Suburbana de París Ivry-sur-Seine.
Jean Renaudie genera un complexe enorme a la població d’Ivry dins el qual s’hi troba el Centre Jeanne Hachette. Aquest conjunt d’aomena Les Étoiles (les estrelles) degut a la seva forma tant característica triangulada. Renaudie posa una complexitat espaial molt acurada al servei públic i col·lectiu. D’aquesta manera relaciona la vida urbana amb la vida domèstica i el món natural.
El centre Jeanne Hachette compta amb 40 apartaments, cadascun d’ells únic, cadascun d’ells amb una terrassa pròpia que alhora forma part de la ciutat. La generositat de l’espai que l’edifici aporta a la ciutat està unida a la naturalesa que se li regala a l’apartament i alhora li aporta privacitat i filtre.
Les escales exteriors que van pujant els pisos són tota una aventura que et permeten anar descobrint visuals noves, transparències, llums i ombres. Les zones comunes de cada planta són també tot un món de noves experiències simultànies en un mar laberíntic de formigó en brut i vegetació espontània. Com a visitant o habitant, és inevitable perdre la vista en els diferents racons que ens presenta Renaudie.
La sensació que et dona com a explorador de l’edifici és una completa immersió en una selva que ha sabut trobar l’equilibri perfecte entre arquitectura, naturalesa, llum i espaialitat.
A2 ARCHITECTS explicat per Víctor de las Heras
Víctor de las Heras fent l’explicació de la peça d’A2 Architects
A2 Architects es un estudio de arquitectura ubicado en Dublín (Irlanda). Su instalación de la Biennale (Giardini) es la representación abstracta de la Fundación Oteiza de Alzuza (Navarra), es el resultado de una exploración iterativa del edificio, fruto de la colaboración entre el arquitecto Francisco Javier Sáenz de Oiza y el escultor Jorge Oteiza.
Es un trabajo espacial y energético, que transmite oscuridad y el misterio. En el edifico de la Fundación, la luz indirecta, los recorridos con rampas y la oscuridad son cualidades principales que de manera abstracta intenta representar el estudio irlandés a través de dicha instalación.
GIMNASIO MARAVILLAS per ALEJANDRO DE LA SOTA interpretat per DOMINIC STEVENS, JFOC ARCHITECTS “Close Encounter” explicat per Elisabeth Lucas
Elisabeth Lucas i el Gimàs Maravillas.
La maqueta representa una interpretación del proyecto de Alejandro de la Sota en Madrid, el Gimnasio Maravillas, una ampliación de un instituto ya existente.
Representa el espacio libre que Alejandro de la Sota ocupa con su proyecto, y como las personas lo van ocupando. De la Sota, en Madrid, aprovecha al máximo el espacio que le genera la estructura, incluso llegando a colocar aulas entre las celosías, dejando libre una franja para la entrada de luz. Además, consigue salvar el desnivel de 12 metros entre las dos calles generando un sótano.
ARCHITECTEN DE VYLDER VINCK TAILLIEU “Unless Ever People – Caritas for Freespace” explicat per Maria Verdera
Maria Verdera fent l’explicació entre l’olor a cedre de l’instal·lació
L’estudi d’arquitectura Vylder Vinck Taillieu va ser fundat l’any 2010 pels arquitectes Jan de Vylder, Inge Vinck i Jo Taillieu. Els tres són a més professors en diferents universitats.
Aquests pertanyen a la nova generació d’arquitectes belgues que ha suposat un canvi generacional en l’arquitectura belga, una de les arquitectures nacionals més interessants del panorama actual.
La seva obra combina sàviament el respecte per les preexistències amb una manera lírica d’entendre l’arquitectura com a bricolatge, com una construcció dins de més construccions, en una mena de joc de nines russes. En els seus projectes es produeixen estranys jocs de transparència, de reflex, d’ironia, d’il·lusions òptiques, de duplicació i còpia d’edificis existents … i tot això deriva en una arquitectura extremadament personal.
Per a la Biennal han escollit una de les seves darreres obres: CARITAS. Es tracta de la restauración d’una antiga clínica psiquiàtrica a Melle (Bèlgica) enmig d’un parc. Per aquest motiu, el primer que es sent quan s’entra és l’olor del cedre. També atreu immediatament l’atenció les grans imatges que es munten a una estructura de fusta. La mida de les imatges ens dóna la sensació d’estar passejant per aquest edifici semi demolit.
Giardino delle Sculture, de Carlo Scarpa
Fons del Pavelló Central dels Giardini, amb dues finestres de Carlo Scarpa, que han aparegut amagades sota parets provisionals de les anteriors instal·lacions de les biennals d’art i arquitectura
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 