Xavier Bustos és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i professor de La Salle Tarragona (URL). És soci fundador d’XNF Arquitectes i ha sigut comissari d’un gran nombre d’exposicions dedicades a l’habitatge social i cooperatiu, tant a Catalunya com a Suïssa.

La conferència que ens fa Xavier Bustos consisteix en un recorregut sobre diferents propostes d’habitatge col·lectiu en dues de les ciutats principals de Suïssa, Ginebra i Zuric.

Suïssa és un dels països europeus amb més experiència en el camp dels habitatges socials cooperatius, amb molts anys d’experiència a les seves esquenes, fet que ha modelat i caracteritzat significativament les situacions d’habitatge més habituals en aquest país.

Cal remarcar també que el règim de funcionament de les cooperatives suïsses són la base de l’habitatge col·lectiu. Per tal de poder optar al lloguer d’un habitatge d’aquestes característiques, cal haver-se afiliat prèviament a una cooperativa (que dependrà del rang en el que es trobi aquesta però que soldrà rondar els 50000 francs suïssos).

Alhora, el govern també està fortament implicat amb el cooperativisme perquè és aquest qui cedeix els solars a un preu molt baix a les associacions. Els solars que se solen designar per a habitatges cooperatius venen recolzats per un estudi exhaustiu del territori que estudia quin hauria de ser el creixement que hauria de seguir la ciutat. Aquests solars solen estar situats als afores de les ciutats, en punts estratègics on els ajuntaments volen dirigir el creixement gradual dels nuclis urbans.

El recorregut pel qual ens conduirà Xavier Bustos fa un primer incís a la ciutat de Barcelona, on es poden trobar força exemples rellevants ja a principis del segle passat, com seria el cas de la Casa Bloc. Aquesta obra de Sert, Subirana i Torres i Clavé (1936) destaca per la seva austeritat duta a l’extrem. Les tipologies que s’implanten a la peça són d’una senzillesa extrema però molt versàtils a la vegada, cosa que permet efectuar canvis tipològics amb molta facilitat.

Interiors caracteritzats per l’austeritat que acompanya tots els espais de la Casa Bloc.

Entre les propostes més recents, Xavier Bustos parla, per exemple, sobre la Torre Júlia, de Galiana, Pons i Vidal (2011). Aquest projecte tracta d’una torre d’habitatges de planta quadrada per a persones de la tercera edat. L’emplaçament queda força condicionat per la duresa del seu entorn, on la parcel·la ha quedat retallada per la Ronda.

L’edifici de 17 plantes d’altura genera una totalitat de 3 espais comunitaris a doble altura, distribuïts cada 4 nivells, que tenen una connexió directa amb els habitatges tutelats i amb l’escala. Destaca també l’actitud de traslladar les escales cap a l’exterior, on es genera un recorregut que sempre és perimetral i que condiciona significativament la façana i en conseqüència, tota la formalització de l’edifici.

 

Espai comunitari on es veu la connexió amb un dels habitatges i amb l’escala.

Fent el salt cap a Suïssa, la primera ciutat que Xavier Bustos ens introdueix és Ginebra, un enclavament suís dins de França. El primer projecte que coneixem d’aquesta ciutat és un projecte d’un dels arquitectes locals més destacables. Es tracta dels habitatges Miremont-Le-Crêt, de Marc-Joseph Saugey (1957). Aquest prisma dentat s’ubica en una part de la ciutat urbanitzada però que alhora té una presència important d’un parc, a tocar de l’edifici. És per això que destaca l’elecció de l’arquitecte de fer una planta completament lliure de la qual arrenquen els 5 nuclis de comunicació verticals. Aquest espai d’accés es converteix, per tant, en un espai de relació entre els veïns. Cal remarcar la forma de la peça que engloba cada nucli d’escales que es va seriant per tal de generar el volum de tot el conjunt, i que acaba sent la que condiciona l’aspecte formal de l’edifici.

Peça que es va seriant i és l’encarregada de generar el volum final.

El següent projecte sobre el que Xavier Bustos parla és la Cité du Lignon (Addor, Julliard, Payot i Bolliger, 1971), una megaestructura d’1,5km de llargada. Aquest gran complex als afores de la ciutat de Ginebra, estava pensat per a encabir un total de 10000 residents.

La seva solució tipològica i formal recorda en certa manera a la Casa Bloc, però en aquest cas, les passeres se succeeixen cada tres plantes i arriben a abarcar la totalitat de la llargària dels braços. Aquestes bandes també són les encarregades d’ordenar la composició de la façana i alhora esdevenen el principal lloc de trobada entre la comunitat de veïns.

Cité du Lignon és una proposta que tot i tenir unes dimensions tan descomunals, ha aconseguit generar una ciutat democràtica on tothom se sent part d’una comunitat i amb una identitat pròpia.

Passarel•la que s’estén al llarg de tota la peça generant un espai de trobada pels veïns.

Una altra proposta, en aquest cas més propera al centre de la ciutat de Ginebra és el projecte de Les Comunailles (CLR, 1936). L’edifici se’ns presenta com una barra amb una aparença exterior força dura però en realitat els interiors són molt més fluids, amb escales i replans a diferents nivells que generen un seguit de visions creuades. Aquesta fluïdesa ens acompanya fins a l’interior de la pròpia casa, on trobem algunes tipologies amb forma “d’òs d’oliva” on els espais s’organitzen al voltant de la peça de bany i una cuina oberta.

Successió de les unitats tipològiques al llarg de la barra aparentment rígida.

L’última part de la conferència se centra a la ciutat de Zuric, que ja té una experiència de més de 100 anys de cooperatives d’habitatge social.

El primer projecte que veurem de la ciutat és contemporani a la Casa Bloc, el Neubühl, de Haefeli i altres (1932). Es tracta d’un habitatge social a mode de ciutat jardí, per tant, hi ha una forta connexió entre els exteriors i l’interior del propi habitatge, actitud que es veu plasmada als esbossos del projecte.

Xavier Bustos remarca un gràfic evolutiu amb el que es van basar els arquitectes del projecte, que mostra les mutacions que pateixen les famílies amb el pas dels anys, ampliant i reduint els seu número de membres. Això ajudarà als estadis més inicials del projecte, per entendre com hauran de funcionar no només els espais propis de cada família, sinó també els espais comunitaris.

Gràfic evolutiu que mostra les mutacions d’una unitat familiar.

Tornant al centre de la ciutat de Zuric, coneixem el projecte de Kalkbreite (Müller i Sigrist, 2011).  El solar es troba emmarcat pel calaix de les vies del tren per una banda i les vies del tramvia per una altra. És en aquest context on emergeix la illa tancada on s’hi ha encabit no només habitatge social, sinó també locals comercials, equipaments i un espai públic a l’interior de l’illa (amb les bateries del tramvia a sota).

Destaca l’estricta regulació dels habitatges i espai del que disposa cada membre de la comunitat: cada veí només tindrà dret a llogar el número d’habitacions exactes que necessiti; una pensió que es troba dins de la mateixa illa permet allotjar a convidats puntuals que alhora ajuda a generar una certa economia.

El moviments dels 2000W (consum màxim per cada usuari) també limita la possessió de vehicles privats. Per tant, per poder formar part d’aquesta comunitat no es podrà disposar de cotxe propi.

Vista de l’espai nucli situat a l’interior de l’illa.

Una altra mostra d’habitatge col·lectiu a la capital Suïssa és el projecte de Hunziker Areal (Futura Frösh, 2015). El conjunt està format per un total de 13 peces irregulars, cada una desenvolupada per un despatx d’arquitectes diferent. Una de les peces que ens mostra Xavier Bustos destaca per l’aparença convencional de la façana exterior que després es veu capgirada per una successió d’habitatges amb una complexitat espaial molt elevada.

Es tracta d’uns habitatges dins dels habitatges, on un seguit d’espais comunitaris són acompanyats per sales de caràcter més privat (el que seria l’habitatge privat). Aquest amalgama de sales, cuines i múltiples accessos a la casa esdevé un espai amb una alta riquesa espaial on conviuen persones d’estrats, edats i grups socials molt diferents.

L’habitatge dins de l’habitatge.