Mónica Rivera és cofundadora junt a Emiliano López de l’estudi d’arquitectura López Rivera Arquitectos, establert l’any 2001. Va realitzar la seva formació acadèmica als Estats Units, allà va estudiar Belles Arts i Arquitectura.

La xerrada comença presentant l’Hotel Aire de Bardenas a Tudela (Navarra). Es tracta d’un encàrrec per part d’un empresari que disposa d’un terreny a la zona del Parque Natural de las Bardenas Reales, on vol construir un hotel de quatre estrelles. El client seria també el constructor. El pressupost era ajustat i havien de dissenyar una estratègia.

Primera entrega puntuada: La unitat d’habitatge

El dimarts 20 de febrer es va dur a terme la primera entrega puntuada del segon quadrimestre, on els estudiants van presentar les diferents propostes d’habitatge que han anat treballant.

La classe es va omplir de dibuixos, fragments de les entrevistes als veïns del Poblenou, maquetes parcials dels habitatges i de les agrupacions d’aquests. Amb la presència de les arquitectes Anna Bach i Anna Sala, es van discutir les formes d’habitar proposades.

Xavier Bustos és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. És soci fundador d’XNF Arquitectes i ha sigut professor de La Salle Arquitectura de Tarragona (URLL). A més, a més, ha sigut comissari d’un gran nombre d’exposicions dedicades a l’habitatge social i cooperatiu, tant a Catalunya com a Suïssa.

Taller intensiu sobre els habitatges

El segon quadrimestre comença amb un taller intensiu sobre els habitatges treballats a la primera part del curs. Per grups es discuteix sobre les diverses formes d’habitar que s’estan proposant. Damunt les taules de l’aula hi ha les primeres propostes d’habitatges, informació sobre la ciutat on treballem i les entrevistes fetes als veïns.

En aquest moment, obrir les publicacions de Xavier Monteys i Pere Fuertes serà una bona ajuda. Aquí us deixem unes pàgines com a introducció.

La xerrada s’inicia amb un dibuix que mostra el posicionament del Centre Cívic projectat per Enric Miralles i Carme Pinós a la localitat d’Hostalets de Balenyà. En aquest es pot observar que l’equipament se situa en una cantonada del carrer major del municipi, recollint tot un recorregut que es va engruixint a mesura que els veïns del municipi van trobant-se fins a fer cap a aquesta gran bossa que és el centre cívic.

El projecte parla d’una zona molt més gran a la pròpia parcel·la.

Aquest projecte es podria entendre com una porta, una porta que permet accessos de diferents caràcters: un gran accés cap als espais exteriors; una finestra que ens mostra l’interior d’aquest centre cívic i un tercer accés que s’efectua a través d’una porta molt més clandestina, d’accés diari i que condueix cap a les oficines.

Emiliano López és arquitecte per l’ETSAV i comparteix estudi des de l’any 2001 amb Mónica Rivera. L’any 1999 va obtenir el Màster d’Arquitectura per la Harvard University Graduate School of Design i l’any 2012 obté el títol de Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. És professor de l’ETSAV des de l’any 1996 i ha impartit classes a la Universitat Rovira i Virgili, a la UIC, a la Universitat de Calgary (Canadà) i actualment és professor convidat a la Washington University a St. Louis (EEUU).

El passat dijous 27 d’abril vam poder gaudir d’una conferència a càrrec d’Emiliano López, on ens va portar sis projectes que formen part de la trajectòria de l’estudi Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos.

Emiliano López inicia la seva xerrada mostrant-nos sis seccions constructives de cada un dels projectes, on es poden veure els materials i solucions diferents que s’han adoptat en cada un dels casos, que de vegades són fruit de requeriments dels clients o que han aparegut en estadis més avançats del projecte.

Planta del projecte.

Eva Serrats i Francesc Pla es van conèixer estudiant arquitectura. En Francesc ha estat durant més de vint anys la P de BOPBAA, estudi d’arquitectura caracteritzat per obrir el camp de joc de les especialitzacions d’un arquitecte. L’Eva ha practicat oficis diversos en camps com la fotografia, el cine, la creació d’esdeveniments, projectes culturals, pedagògics i activismes. D’aquest recorregut en paral·lel conserven la inquietud per la pluralitat de formats i interessos. Des de fa tres anys convergeixen en un projecte comú a La Floresta, on s’impliquen en la creació de la Plataforma veïnal local, que vehicula els impulsos de millora del barri existent.

La seva metodologia d’assaig, atenta a les oportunitats d’escalabilitat i replicabilitat dels projectes, està present en propostes com Assaig General, simulacre de comportament sostenible a escala urbana realitzat pel FAD, o Trans: Besòs, acció de comunicació i posada en valor del territori fluvial que desenvolupen per al Consorci d’ajuntaments que comparteixen responsabilitat sobre el territori mancomunat de la desembocadura del riu Besòs.

Francesc Pla i Eva Serrats inicien la seva xerrada introduint-nos a Arrels Fundació, una organització que porta gairebé 30 anys acompanyant a les persones sense llar cap al camí de l’autonomia, oferint allotjament, alimentació, i atenció social i sanitària. La situació actual a Barcelona és d’unes 3000 persones sense llar, de les quals 900 dormen al carrer. El perfil habitual de les persones sense llar sol ser un home (només un 10% són dones) d’entre uns 26 i 45 anys d’edat.

Perfil habitual de les persones sense llar.

Ivan Alcázar és arquitecte per l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona. Actualment està escrivint la seva tesi doctoral sobre vincles entre espais escènics reutilitzables i espais nous, de la que Antoni Ramon n’és el tutor. És crític de teatre, d’arquitectura i d’urbanisme i col·laborador de l’Observatori d’Espais Escènics.

Ivan Alcázar inicia la seva xerrada mostrant-nos una imatge que va recuperar de l’arxiu històric dels Lluïsos de Gràcia, on es veu en primer pla l’apuntador d’una obra teatral i la successió dels espais i compartimentacions que es van generant al voltant d’ell. Aquesta és la primera imatge que veiem de l’arquitectura com a artefacte posada dins d’un espai major.

Successió d’espais. Des de l’espai de l’apuntador fins a la caixa escènica.

Seguidament, veiem la posada en escena de l’obra dirigida per Àlex Ollé, Quartett, on de nou, veiem un artefacte dins d’un altre artefacte però que en aquest cas es tracta d’una caixa minimalista dins de l’espai d’or i vellut del Liceu.

Xavier Bustos és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i professor de La Salle Tarragona (URL). És soci fundador d’XNF Arquitectes i ha sigut comissari d’un gran nombre d’exposicions dedicades a l’habitatge social i cooperatiu, tant a Catalunya com a Suïssa.

La conferència que ens fa Xavier Bustos consisteix en un recorregut sobre diferents propostes d’habitatge col·lectiu en dues de les ciutats principals de Suïssa, Ginebra i Zuric.

Suïssa és un dels països europeus amb més experiència en el camp dels habitatges socials cooperatius, amb molts anys d’experiència a les seves esquenes, fet que ha modelat i caracteritzat significativament les situacions d’habitatge més habituals en aquest país.

Cal remarcar també que el règim de funcionament de les cooperatives suïsses són la base de l’habitatge col·lectiu. Per tal de poder optar al lloguer d’un habitatge d’aquestes característiques, cal haver-se afiliat prèviament a una cooperativa (que dependrà del rang en el que es trobi aquesta però que soldrà rondar els 50000 francs suïssos).

Zaida Muxí és arquitecta i urbanista, doctora per l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i professora de l’ETSAB. És codirectora junt a Josep Maria Muntaner del Màster Laboratori de l’habitatge del Segle XXI de la UPC. Des de juliol de 2015 és Directora d’Urbanisme, Habitatge, Mediambient, Ecologia Urbana, Espai Públic, Via Pública i Civisme de Santa Coloma de Gramenet.

Zaida Muxí comença la seva conferència explicant-nos que els primers exemples que escoltem d’habitatge comunitari són aquells relacionats amb les experiències soviètiques, però l’habitatge comunitari no recull només aquests exemples sinó que hi ha una genealogia, ja que no hi ha una línea que serveixi per tothom.

Apunta que no sempre hem viscut com ho fem avui en dia, on observa una distinció molt clara entre el treball productiu i el reproductiu. Per tant, no sempre ha existit la separació entre casa i taller, en aquest sentit ens parla de les cases gremials, en les quals trobem espais domèstics de poca definició funcional. Ens explica que a l’any 1300 la taille parisina registra un total de 200 oficis; de tots ells, entre 80 i 90 permetien ambdós sexes i 12 eren exclusivament femenins. Sota la protecció dels gremis entre els segles XII i XVII les dones van tenir oportunitats úniques de rang, sobre certa seguretat econòmica així com participar en els oficis dels seus marits.

A la imatge, diferents funcions de comerç, treball i tenir cura al mateix temps.

La separació entre el treball productiu i el reproductiu vindrà amb la Revolució Industrial. Zaida Muxí ens mostra dos imatges de Peter de Hooch en les quals observem aquesta nova divisió que es produeix entre el dintre i fóra dels habitatges. Observem com en l’espai interior apareix el treball femení invisible, no reconegut i tampoc remunerat. És la finestra la que separa aquest món íntim d’un exterior que és tot el contrari: masculí, reconegut i remunerat.