Mercè Tatjer és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del medi urbà. Ha participat en equips interdisciplinaris de planejament urbà que han dut a terme treballs sobre el centre històric de Barcelona. Ha realitzat també investigacions acadèmiques i aplicades en el camp de la història de la vivenda, propietat urbana i estructures socials de les ciutats espanyoles, i un continuat treball d’investigació en didàctica de les ciències socials. Col·labora amb diferents institucions educatives i culturals de la ciutat de Barcelona. És membre del consell de redacció de diverses revistes científiques.

1. Iniciem la visita agafant un tren des de l’Estació de Sants en direcció a l’Estació de França per poder experimentar per l’interior la secció que deixa el pas del tren a l’estructura urbana del Poblenou. Durant el tram final d’aquest recorregut sortim de forma puntual a la superfície i el paisatge que ens deixa veure el calaix de les vies del tren que ressegueixen l’antiga anella de la fortificació de la Ciutadella és força heterogeni: ponts i escales que creuen el calaix, edificis que donen façana a les vies del tren, noves torres d’habitatge…

El passat 15 de juny es van realitzar les presentacions finals dels projectes desenvolupats durant el Taller Habitatge i Rehabilitació. Us deixem amb una selecció de documents dels treballs presentats.

Volem aprofitar per felicitar als estudiants pel seu esforç i dedicació, i donar les gràcies a totes els professors convidats per venir.

Eva Garcia. Representació a mà de l’estat acual del lloc on es desenvolupa el projecte.

Eva Garcia presentant el seu projecte. Els convidats, d’esquerra a dreta: Carles Enrich, Jordi Maristany, Toni Ramon, Felix Arranz, Francesc Pla i Eva Prats.

Eva Garcia. Perspectiva de l’espai de trobada.

Mercè Tatjer és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del medi urbà. Ha participat en equips interdisciplinaris de planejament urbà que han dut a terme treballs sobre el centre històric de Barcelona. Ha realitzat també investigacions acadèmiques i aplicades en el camp de la història de la vivenda, propietat urbana i estructures socials de les ciutats espanyoles, i un continuat treball d’investigació en didàctica de les ciències socials. Col·labora amb diferents institucions educatives i culturals de la ciutat de Barcelona. És membre del consell de redacció de diverses revistes científiques.

La visita comença a les 15.00h a la porta d’entrada de Can Ricart. Mercè Tratjer ens explica com aquest recinte fabril, dedicat a la filatura i estampació, portava el cotó a través del Mediterrani fins al Port de Barcelona. A principis del segle XIX anava al Raval, a l’actual Poliesportiu Can Ricart que eren les restes de la primera fàbrica. Aquesta va quedar obsoleta perquè no hi havia possibilitat d’ampliar-la, i al 1853 busquen un nou espai, essent l’industria de les primeres que marxa. Es situa pròxima al carrer Pere IV per la seva condició d’accés de la ciutat. En aquell moment, al voltant d’aquest eix vertebrador trobem grans espais dedicats a la producció agrícola.

Vista d’una de les naus que forma part del recinte Can Ricart.

Ricard Fayos és arquitecte, professor d’urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Treballa des de 1984 a l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la planificació urbanística i actualment és Director Tècnic d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona.

 

El Poblenou, districte de Sant Martí.

Històricament podem llegir diverses etapes, Ricard Fayos ens les explica mitjançant cartografies i plànols de diferents anys. Primerament, al segle XIX la part central del Poblenou creix d’una manera bastant irregular. Forma part d’un territori difús. El carrer Pere IV l’atravessa com a via principal de comunicació amb França. Aquest també és un punt d’accés i entrada a la ciutat que es va consolidant amb el pas del temps.

A l’any 1958 s’obre el carrer Guipúscoa com a entrada a la ciutat. Es creen polígons de blocs oberts d’habitatges i Sant Martí de provençals segueix una directriu diferent de la de l’Eixample. Poblenou són camps i indústries com, per exemple, l’Escocesa. Existeix l’habitatge obrer a prop de les fàbriques, per tant, apareix aquest teixit mixt des dels seus inicis.