Abans de començar a treballar amb el centre cívic – teatre que es demana al programa del taller, es proposa als estudiants realitzar un treball d’investigació per tal de conèixer millor el funcionament d’aquest tipus d’equipaments. En grups de dos, s’assignen diferents centres cívics de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu que els visitin i els estudiïn fent dibuixos, entrevistes, fotografies i/o vídeos, i puguin després aplicar el coneixement adquirit als seus propis projectes.
A continuació trobareu un resum del resultat dels treballs.
1. CENTRE CÍVIC CAN BASTÉ. Dària Kobzeva i Mª Antònia Nadal.
Can Basté és una masia del segle XVII que es troba dins del conjunt històric del carrer de Pere Artès, a tocar de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina i de l’antic camí que comunicava Sant Andreu amb Horta. Es situa al Passeig de Fabra i Puig en una posició intermitja entre l’església esmentada i el mercat de La Mercè. En l’actualitat aquesta masia ha estat rehabilitada com a centre cívic. Can Basté és un centre de referència fotogràfica. Té espais adaptats per fer cursos i exposicions d’aquesta matèria.
Dibuix a 1:200 de Can Basté.
En l’estudi d’aquest centre cívic ens hem centrat en la qualitat de l’espai exterior que neix de les diferents relacions amb els edificis veïns. En primer lloc la posició girada respecte la ciutat recorda un gran transatlàntic trencant el gel. Aquesta fissura a la malla urbana no només indica una direcció per seguir explorant la ciutat, sinó que també forma espais “intersticials” de usos molt diferents que donen un valor afegit al centre cívic. L’espai a tocar de la porta d’entrada del mercat té un canvi de secció respecte a la cota del paviment del centre cívic. Aquest canvi de cota genera un espai interessant, que amb la col·locació de bancs ha passat a ser un lloc molt atractiu per la gent gran que asseguts observen l’espectacle de la vida quotidiana del mercat. L’entrada principal al centre cívic s’estén en una gran plataforma que es diferencia de cota amb el carrer ja que es produeix també una diferència d’espectacle: el carrer té una velocitat ràpida, accions amb moviment que desapareixen amb pocs segons; en canvi, l’espai lliure de la plataforma permet un altre tempo, on les accions es poden dilatar en el temps. És un lloc informal i transformable, on es barreja observar i ser observat. Es gaudeix de l’espectacle de la plaça des dels bars, els bancs, o vorejant l’espai. És un espai participatiu, informal i molt viu. Aquest espai lliure d’entrada a l’edifici va tocant la ciutat de diferents formes creant racons molt estimulants amb usos diferents. A la placeta de l’església, aixecada de la plaça central només per uns esgraons, hi juguen els nins, davall l’arc s’amaguen els més grans, i els més atrevits guaiten al jardí privat d’una casa veïna a l’església. Tot l’espai que envolta el centre cívic és molt interessant. Es produeix un recorregut deambulatori al voltant de l’edifici. D’alguna forma és una escultura a gran escala que, tocant els edificis del costat, fa que l’espai que l’envolta es dilati i es comprimeixi al voltant d’aquest deambulatori, provocant el desig de moure’s i veure que hi ha al següent pas.
Continua llegint →
habitatgeirehabilitacio.wordpress.com 